L’alta densitat ramadera de la comarca d’Osona provoca un gran desequilibri entre la cabana ramadera i la base agrícola. Així ens trobem que les dejeccions que s’hi generen són molt superiors a les necessitats fertilitzants dels cultius, i per tant tenim un excedent de dejeccions important. En el present treball s’ha analitzat quina és la situació, s’han revisat els motius que hi han portat, els estudis i actuacions fetes i els plans d’actuació previstos. S’ha desenvolupat un model per fer un balanç de nutrients d’una àrea. Després s’ha fet el balanç de l’estructura agropecuària de la comarca, és a dir s’han valorat les necessitats de fertilització nitrogenada i fosfòrica dels cultius i el valor fertilitzant de les dejeccions que genera la cabana ramadera de la comarca. D’aquesta manera s’ha pogut saber quina és la quantitat de dejeccions que realment poden absorbir les terres agrícoles de la comarca. La capacitat d’absorció de nutrients s’ha establert segons el criteri agronòmic, és a dir en funció de les necessitats del cultiu que es desenvolupa, i prescindint de les restriccions que marca la normativa. Aquest balanç s’ha fet pel conjunt d’Osona i per cada una de les zones en què geogràficament es divideix la comarca. Això permet veure on es presenten els majors excedents. Per tal que els paràmetres considerats al balanç fossin precisos i per conèixer les diferents situacions s’han fet unes enquestes a agricultors i ramaders de tota la comarca. Aquest fet ens ha permès plasmar la realitat agrícola i ramadera de la zona i aconseguir que el balanç de nutrients s’ajustés el més possible a la realitat.