Els ciutadans i les ciutadanes dels nostres municipis es desplacen diàriament per diversos motius relacionats amb la feina, els estudis, per accedir als serveis sanitaris, socials, educatius, etc. Mentre que anys enrere la majoria d’aquests desplaçaments es podien realitzar a peu, en bicicleta o en transport públic col·lectiu, el trasllat de les industries a les perifèries dels municipis va iniciar un procés de segregació en els usos del territori que ha propiciat que el vehicle privat a motor hagi esdevingut un element imprescindible. Amb l’aparició de la Llei 9/2003 de la mobilitat, de 13 de juny, s’ha adquirit un bon coneixement de la mobilitat i la sostenibilitat que ha comportat la redacció dels plans de mobilitat urbana de què ja disposen nombrosos municipis d’arreu de Catalunya. No obstant, aquests plans rarament han inclòs els centres generadors de mobilitat pertanyents al municipi com un sector que requereix d’una anàlisi detallada. Posterior a la Llei de mobilitat, apareix el Decret 152/2007, de 10 de juliol, el qual estableix que els centres de treball d’administracions públiques i d’empreses amb més de 200 treballadors propis o externs, o els centres generadors de mobilitat amb més de 500 visitants habituals s’han de dotar de plans de mobilitat específics. Dins d’aquests, la diagnosi i la definició dels objectius a assolir i les mesures implementades requereixen l’ús d’indicadors per a poder avaluar i fer-ne un seguiment. Els sistemes d’indicadors estan bastant desenvolupats en l’àmbit municipal per a l’elaboració dels Plans de Mobilitat Urbana però requereix fer-ne una adaptació per als plans de mobilitat específics a polígons industrials i altres centres d’activitat generadors de mobilitat. En aquesta Tesina s’analitza l’aplicació de sistemes d’indicadors per a l’avaluació i seguiment de la mobilitat que estableixen els instruments de planificació de rang superior com les Directrius Nacionals de Mobilitat i el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, així com les bateries d’indicadors més concretes utilitzades a escala municipal. Finalment s’estudien tres casos de Centres Generadors de Mobilitat per valorar i discutir l’ús dels sistemes d’indicadors, tant des d’un punt de vista metodològic i procedimental, com pel que fa a la seva idoneïtat i aplicabilitat tenint en compte les especificitats de cada pla.