Català: La Línia 9 del metro de Barcelona representa el projecte més ambiciós dut a terme per la ciutat des dels Jocs Olímpics de 1992. Un cop construïda passarà a ser la línia de metro més llarga d'Europa, fet que juntament amb la tecnologia innovadora que fa de la L9 una de les línies més automatitzades del món, fan d'aquest projecte una referència en el sector. Per altra banda, la mala planificació, la desconeixença del subsòl de Barcelona i la multitud de problemes de diversa índole que ha anat patint la construcció han encarit el projecte fins al punt de triplicar el pressupost previst inicialment. A més, la situació de crisi econòmica actual accentua la manca de recursos de l'Administració i situa el projecte en un punt indefinit respecte la seva finalització. Aquesta tesina pretén analitzar la L9 des d'un punt de vista econòmic - financer i investigar com s'acostumen a finançar aquest tipus d'infraestructures per tal de poder valorar adequadament els procediments seguits i la situació actual de la línia. Per fer-ho, en primer lloc es descriu l'evolució a nivell financer que ha patit la L9 des del seu naixement, amb l'objectiu de donar resposta al perquè dels problemes. També es fa un resum del contracte concessional que s'aplica a les estacions de bona part de la línia. Per altra banda, s'estableix el marc conceptual i legal que engloba els diferents models de finançament existents i s'estudien casos concrets de línies urbanes al món per veure com han viscut les seves experiències amb els diferents models i com, en alguns casos, s'han buscat sistemes alternatius per tal de donar solució al finançament. Posteriorment s'estudia l'aplicabilitat dels diferents models al cas de la L9 així com altres idees per obtenir recursos addicionals. D'aquesta manera s'intenta buscar la millor solució per poder pagar la L9 o, si més no, imaginar com es podria haver pagat si s'hagués planejat amb més temps. Per últim es planteja la viabilitat de la inversió que representa la L9 analitzant els costos que suposa per quilòmetre i per nombre d'usuaris, en comparació amb altres línies de metro. Es busca, a més, quin és el benefici social que hauria d'anar associat a la nova infraestructura per tal de justificar la inversió. Finalment, s'ha trobat convenient analitzar també el cost que suposen les concessions en concepte d'interessos.