|
Notas:
|
La figura de Jesús Sanz Poch apareix citada en diverses publicacions com a resultat
de la petjada que va deixar en la trajectòria docent a la Normal de Lleida i la
Normal de la Generalitat a Barcelona i, també, com a conseqüència de l’aportació realitzada
en els inicis del moviment Freinet a Catalunya. Ens manquen, però, estudis
més amplis i aprofundits de la trajectòria d’aquest mestre i pedagog nascut al Penedès
i format a Girona, Madrid i Ginebra que, malauradament, va morir molt jove i de
forma inesperada, pocs mesos abans de l’esclat de la guerra civil espanyola.
L’article pretén reconstruir l’itinerari formatiu i professional de Jesús Sanz i presentar
les línies mestres del seu pensament educatiu a partir de l’estudi de les fonts
documentals existents en les institucions on va estudiar o exercir la docència, de la
revisió de la documentació de l’arxiu familiar i de la lectura i anàlisi dels textos escrits
i publicats.
Jesús Sanz és un clar exponent del vincle entre renovació pedagògica i compromís
polític que constitueix el motor de l’avenç social i cultural al nostre país durant les primeres
dècades del segle XX. La trajectòria formativa és un exemple de la inquietud
intel·lectual que, insatisfeta amb la realitat propera, va furgar en les expectatives que
s’obrien des de l’exterior. La preocupació envers els temes nuclears de l’univers educatiu
de l’època apunta les línies d’un pensament educatiu propi en procés de construcció
desenvolupat en una curta, però intensa, activitat professional. |
