|
Notas:
|
En aquest capítol es determinen els estocs i els embornals de carboni (C) dels diferents sistemes terrestres i marins. El bosc és el sistema terrestre que manté en estoc més quantitat de carboni per hectàrea, 149,5 Mg C ha-1 (en una proporció vegetació/sòl [v:s] de 60:100). Els prats ocupen la segona posició, amb 121,4 Mg C ha-1 (v:s d’11:100), i a continuació trobem els conreus llenyosos i els matollars, amb 104,0 Mg C ha-1 (v:s de 12:100) i 112,1 Mg C ha-1 (v:s de 15:100), respectivament. En la darrera posició, hi ha els conreus herbacis, amb 100,8 Mg C ha-1 (v:s d’1:100). La mar catalana ha anat augmentant l’estoc de carboni des del 1750 fins al 2001, amb un còmput acumulat de 12 Mg C ha-1. Les praderies de fanerògames, que acumulen 330 Mg C ha-1 (en una proporció planta/sediment de 4:100) són molt destacables. Les aigües continentals mantenen 47,9 Mg C ha-1, però una part molt elevada és carboni inorgànic dissolt del sistema carbònic-carbonats, que es calcula que pot ser trenta vegades superior al carboni orgànic. En termes absoluts, és a dir, extrapolant-ho a la superfície que ocupa cada sistema, el que manté més estoc de carboni és el bosc, amb 173 Tg, seguit a força distància pels conreus, amb 98 Tg, i la mar catalana, amb 92 Tg. En les darreres posicions hi ha els matollars, amb 60 Tg, els prats i les pastures, amb 21 Tg, i, finalment, les aigües continentals, amb només 0,33 Tg. En el cas dels conreus, els prats i les pastures, el principal contribuent és el sòl. En el cas de la mar catalana, el carboni es troba, sobretot, a l’aigua. Pel que fa al segrest mitjà de carboni, els sediments de les aigües continentals són, clarament, els que més quantitat de carboni segresten per unitat de superfície, 7 Mg C ha−1 any−1, un valor set vegades superior al dels boscos, 1 Mg C ha−1 any−1, que, al seu torn, dupliquen la capacitat dels conreus llenyosos, 0,4 Mg C ha−1 any−1. Quan s’expressa en valor absolut, el bosc és, amb diferència, el principal embornal de carboni, amb 1,3 Tg C any−1. En canvi, els sediments de les aigües continentals passen a darrer terme, amb 0,12 Tg C any−1, però amb valors molt semblants
als dels conreus de llenyoses, amb 0,14 Tg C any−1. Pel que fa a la resta de compartiments i sistemes,
s’assumeix que o bé la capacitat d’embornal és lleugerament positiva però propera a zero, com en el cas dels matollars i els prats, o bé és totalment neutra, com en el cas dels conreus d’herbàcies. Malauradament, per als sòls i els sistemes marins encara no hi ha estudis de prou abast que permetin estimar d’una manera fiable quina és la capacitat d’embornal. |
