Actualment més de la meitat dels medicaments se administren en la forma farmacèutica de comprimits. La justificació d'això rau en els nombrosos avantatges que presenta davant altres formes farmacèutiques, ja que desde un punt de vista industrial és la forma farmacèutica amb una fabricació industrial més fàcil a gran escala gràcies al desenvolupament de la seva mecanització. El principi de la fabricació dels comprimits és molt senzill, però per contra la seva realització sol ser bastant complexa: no és suficient amb situar una dosi de pols en una matriu d'una màquina de comprimir i comprimir-la amb els punxons. Per obtenir un comprimit és necessari que la pols tingui unes propietats físiques i mecàniques molt específiques. El punt de partida, doncs, es troba en desenvolupar uns comprimits reproduïbles des de el punt de vista galènic, és a dir que davant de qualsevol eventualitat de fabricació o control no es desaprofiti l'obtenir els comprimits dins d'especificacions. Tota formulació haurà de passar per unes etapes d'optimització. S'inicia amb una preformulació temptativa, en la qual es considera la dosi de principi actiu i mida final del comprimit. Igualment es tindrà en compte la finalitat del comprimit, les incompatibilitats entre els components i els caràcters reològics dels mateixos. Després de diverses aproximacions successives de perfeccionament, s'arribarà a la fórmula definitiva. Entre la multitud de principis actius existents es va escollir la nistatina per tractar-se d'una substància amb suficient bibliografia assequible per haver estat treballant jo cada dia durant tres anys en un important laboratori farmacèutic.