Com ja es conegut, el sector de la construcció presenta una sèrie de característiques específiques, que no es produeixen als altres sectors, i que tenen una important incidència en matèria de prevenció de riscos laborals. Centres de treball temporals, treballs realitzats sobre superfícies que s’estan construint, feines itinerants, confluència de moltes empreses al centre de treball...etc. Totes aquestes coses, fan que el risc a les obres sigui elevat, i que el sector de la construcció estigui considerat com altament perillós. Fins i tot en l’àmbit europeu, aquesta activitat està considerada com una d’alt risc, i va ser classificada entre una de les tres de major risc. Ja a l’any 91, es va elaborar un informe en el que es deia que mes del 70% dels accidents soferts pels treballadors de la construcció eren deguts a errors de projecte. Certament, un dels majors problemes el trobem en la fase de la planificació preventiva de les obres, ja que, molts cops, l’avaluació de riscos que ha de figurar al Pla de Seguretat i Salut no deixa de ser un munt de fotocòpies de normatives, i el responsable de elaborar-lo no coneix les circumstàncies de l’entorn de l’obra. S’ha de pensar però, que totes les mesures que es posen en pràctica en un obra, tant les previstes en fase de projecte com les proposades posteriorment, persegueixen sempre un únic objectiu, evitar l’accident de treball i les seves conseqüències. Es per això que creiem que es summament important per a un tècnic en prevenció d’una empresa, o per a un coordinador de seguretat d’una obra, conèixer al màxim les dades referents als accidents i les situacions de risc, així com les referents a les conseqüències d’aquests, i no nomes conèixer dades relacionades amb mesures de protecció o prevenció. Precisament, per tal de que es pugui fer un anàlisis mes complet de les necessitats de l’obra, avaluant correctament els riscos, i evitar així que les mesures proposades estiguin buides de contingut.