Les cada vegada més dificultats que presenta l’ús de derivats del petroli, tant a nivell ambiental com de consum de recursos, obliga a la societat tecnològica a buscar alternatives netes i sostenibles. Per aquesta via camina la química verda (Green Chemistry) i les biorefineries. Aquesta alternativa proposa l’obtenció de productes químics i nous materials de forma poc contaminat i sostenible. Uns possibles substituts dels polímers convencionals són els biopolímers, materials polimèrics d’origen natural amb els que es poden obtenir plàstics, fibres, elastòmers i molts altres productes d’interès industrial. Un dels més prometedors gràcies a les seves propietats, és la poli-èpsilon-lisina, de gran valor productiu en el seu àmbit. Actualment són molts els estudis relacionats amb la producció de poli-èpsilon-lisina i de les aplicacions pràctiques que aquesta podria tenir com a producte de consum. Aquest projecte té com a objectiu el de dissenyar un bioreactor per a una planta pilot capaç de produir poli-èpsilon-lisina a partir de la fermentació de glucosa , considerant que opera en condicions òptimes de treball. El disseny s’ha dut a terme per obtenir 900 kg de biopolímer l’any. El procés que es durà a terme és la fermentació de la glucosa per la bactèria Streptomyces albulus per produir poli-èpsilon-lisina, segons les dades científiques que Kahar i col·laboradors varen publicar l’any 2001. Per això, té una importància cabdal conèixer la cinètica i les condicions ambientals, així com el medi de cultiu de la bactèria. S’ha seleccionat un bioreactor de tanc agitat alimentat per lots d’acer inoxidable AC316L. A més, en el disseny del mateix s’ha inclòs un sistema d’aeració, ja que les bactèries necessiten oxigen per poder dur a terme la reacció. S’ha determinat que el sistema d’agitació ha d’estar format per tres discos d’igual diàmetre equipats amb sis pales Rushton. Per a volum d’operació de 500 L, les dimensions del tanc són de 1750x906 mm i té un volum real de 750 L, el dimensionat del bioreactor s’ha fixat en relació als objectius de producció. El control de l’operació de es farà amb sondes de temperatura i pH. Per mantenir la temperatura adequada (30 ºC) el bioreactor disposarà d’una resistència elèctrica de 1000 W. Igualment s’ha previst un sistema de control automàtic del pH per addició de NaOH amb una bomba peristàltica. També s’ha realitzat una simulació numèrica del procés que es durà a terme, obtenint 20 kg de poli-èpsilon-lisina per cicle de treball, amb una duració de 6 dies per cicle. El cost final de l’equip, que inclou el disseny, fabricació, muntatge i impostos, és de 28974,98 euros.