Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura: Teoria, Història i Cultura

Aquest treball explica el darrer dels tres moments més rellevants de la història de l’arquitectura soviètica. Si bé són ben conegudes les aportacions i significació de l’avantguarda i de l’estalinisme, hi ha un fenomen menys divulgat conegut com els «Paper Architects». Els membres d’aquest grup van realitzar les seves obres de l’any 1981 a 1991 majoritàriament per optar als premis dels concursos d’arquitectura conceptual promogudes per revistes d’arquitectura occidentals. La seva singularitat davant la resta de participants d’altres nacionalitats que també hi competien es deu a que aquests joves arquitectes soviètics estaven prou vinculats entre ells i van resultar prou influents al seu país com per poder parlar-ne com a moviment. Per a la seva comprensió cal veure-ho com a resultat dels esdeveniments de progressiva obertura que s’anaven succeint al seu país fins a desembocar en la dissolució de l’URSS i a resultes d’això, aquest grup va desaparèixer juntament amb la potència comunista. A partir de l’explicació de la creació d’aquest grup, la contextualització dels seus treballs i la revisió crítica de les explicacions sobre els Paper Architects fins a dia d’avui; no només es vol fer un relat d’aquest fenomen, sinó, a més, fer-lo servir com a pretext per demostrar la importància de l’estudi de les ficcions arquitectòniques per ser les dipositàries de totes les limitacions, idees, intents de renovació i crítica de l’exercici arquitectònic en un moment donat; per aquests motius també són Arquitectura.