La societat actual precisa de grans quantitats d’energia per al seu manteniment i desenvolupament. Aquesta energia s’obté de recursos ja disponibles a la natura, especialment dels anomenats recursos no renovables. Entre aquests podem destacar-ne el petroli, el gas natural, el carbó i l’urani. Aquests recursos, que són la base del nostre progrés, malauradament resulten finits i són altament contaminants. En aquest treball s’analitzarà, primerament, els consums d’energia, les reserves energètiques existents i l’evolució a curt termini que ens espera. En segon terme, s’estudiarà l’evolució soferta per tres variables que tenen relació directa amb la crisi energètica que està patint la humanitat en l’inici del segle XXI: el GDP per càpita, el consum d’energia per càpita i la intensitat energètica. Aquestes variables s’analitzaran en tres grups de comparació: l’anomenat TOP 15 que integra als països més emissors de gasos d’efecte hivernacle durant l’any 2010, la Unió Europea dels 28 i, finalment, Espanya i Catalunya. Per concloure el treball, i a partir d’un ampli anàlisi del segon bloc, es presentarà una hipòtesi plausible orientada a la reducció, per a l’any 2050, de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 60% respecte a les emeses durant l’any 2010 a Espanya i Catalunya.