El dodecafonisme d’Arnold Schönberg i la intertonalitat de Jaume Pahissa, son corrents compositives que sorgeixen de les avantguardes musicals del segle XX, que van voler trencar amb l’estètica artística anterior. Els compositors van fer grans treballs innovadors per a l’època, però van estar condicionats, tant per les limitacions socials com per les guerres que van viure, que els van dur a l’exili a començar de nou. Jaume Pahissa l’han comparat amb Arnold Schönberg, ja que tots dos van inventar un mètode de composició propi. En aquest projecte Es compararan els mètodes i les condicions dels dos compositors per saber perquè un és molt més reconegut que l’altre.

El dodecafonismo de Arnold Schönberg y la intertonalidad de Jaime Pahissa, son corrientes compositivas que surgen de las vanguardias musicales del siglo XX, que quisieron romper con la estética artística anterior. Los compositores hicieron grandes trabajos innovadores para la época, pero estuvieron condicionados, tanto por las limitaciones sociales como por las guerras que vivieron, que les llevó a exiliarse y empezar de nuevo. A Jaime Pahissa lo han comparado con Arnold Schönberg, ya que ambos inventaron un método de composición propio. En este proyecto se compararan los métodos y las condiciones de ambos compositores para saber por qué uno es mucho más reconocido que el otro.

The twelve-tone system of Arnold Schönberg and the intertonality of Jaume Pahissa, are both compositive ways that came from the musical avant-gardes from the 20th century, who wanted to break with the old aesthetic of art. Both compositors made great innovating works for their time, but they were conditioned by the social limitations and also for the war they lived, which took them to go away from their country and start again in a new place. Jaume Pahissa has been compared with Arnold Schönberg, because both invented their own composition method. In this project the methods and the conditions of both composers are compared to know why one is much more recognised than the other.