Aquest projecte neix de l‘interès personal en temes ambientals de producció i gestió de residus en la construcció. És un tema molt interessant i del qual se’n té poca informació i consciència en el sector i he considerat una bona oportunitat per conèixer més a fons tots els conceptes sobre la gestió de residus tan en fase de projecte, com d’execució d’obra. L’objectiu principal d’aquest treball és comprendre el model de gestió de residus que ens regeix actualment, i tota la normativa que l’envolta, per tal d’arribar a planificar (mitjançant unes guies metodològiques) i aplicar una bona gestió de residus per aconseguir un desenvolupament més sostenible en el procés constructiu. El treball s’estructura en dues parts diferenciades, una de caire teòric, i l’altre de caràcter pràctic. En la part teòrica s’exposa, a nivell global, quins són els objectius i l’àmbit d’aplicació de la gestió de residus els quals permetran obtenir les nocions bàsiques per aprofundir i entendre els conceptes més complexos de la gestió de residus, donant una visió global dels conceptes generals: tipus de residus existents, agents que intervenen en el procés, operacions i principis de gestió de residus. Un dels conceptes importants d’aquest àmbit és que tota política comunitària de gestió de residus està basada en la jerarquització de les operacions de gestió: els principis de prevenció, minimització, reutilització, reciclatge, recuperació energia, deposició o eliminació. L'objectiu és aconseguir el màxim benefici pràctic dels productes i a generar la mínima quantitat possible de residus. Aquesta jerarquia del residu està estesa en altres àmbits per això és important incloure el concepte de les 3 R (Reduir, Reutilitzar i Reciclar) en l’àmbit de la construcció. Seguint amb la vessant teòrica, s’ha analitzat de la normativa vigent sobre residus, a nivell europeu, estatal i autonòmic; aprofundint en la legislació que fa referència als residus específics de construcció i demolició. De l’anàlisi se’n dedueix que la normativa més important, a nivell Estatal i que va crear un gran impacte en el moment de la seva entrada en vigor, és el REAL DECRET 105/2008, d’1 de febrer, ja que estableix un règim jurídic de la producció i gestió dels residus de construcció i demolició; fomenta la jerarquització dels residus i pretén contribuir en un desenvolupament sostenible de l’activitat de construcció. Seguint en l’àmbit normatiu, cal remarcar que Catalunya ha desenvolupat uns grans plans d’actuació en matèria de residus (PROGROC), que juntament amb un òrgan competent propi, L’Agència de Residus de Catalunya, vetllen per assolir un alt nivell de gestió medi ambiental, sent unes de les CCAA capdavanteres. ESTUDI DE GESTIÓ DE RCD EN L’OBRA, EN FASE DE PROJECTE I D’EXECUCIÓ D’OBRA ALBA ESPIES ALBÉNIZ 4 Per concloure la part més teòrica, s’estudia quina ha estat l’evolució històrica que ha patit la producció i la gestió de residus de la construcció en els últims 20 anys, podent veure com els esdeveniments legislatius, socials i econòmics influeixen en aquesta evolució. Val a dir que des de l’any 1997 hi ha un augment en la generació de residus, degut al creixement del sector de la construcció i és a l’any 2006, quant s’assoleix el màxim creixement. A partir d’aquest any i degut a l'aturada del sector de l’edificació i l’obra civil a Catalunya, relacionat amb l’activitat econòmica del país, es trenca la tendència creixent i comença la disminució en la generació de residus de la construcció. Amb l’entrada en vigor del Reial Decret 105/2008, i la implantació del PROGROC, es comencen a veure progressos cap a les activitats de valorització dels residus evitant la deposició o l’abocament incontrolat que fins aleshores era tan habitual a l’estat espanyol. Una vegada analitzat el marc normatiu, i amb l’ajut de la documentació recopilada, s’han dissenyat uns documents models a mode de guies metodològiques que facilitin la tasca d’elaboració tant dels Estudis de Gestió de Residus en fase de projecte, com dels Plans de Gestió de Residus en fase d’execució d’obra, d’acord amb les exigències de la normativa autonòmica i estatal més recent. L’elaboració d’aquests estudis i plans és un tema molt important a valorar en les diferents fases de l’execució d’una obra però del que, malauradament, és té poca consciència en el sector, tot i ser d’obligat compliment. Aquesta falta de sensibilització dels professionals enfront la importància de la bona gestió dels residus de construcció i demolició és fa difícil d’entendre ja que suposa un estalvi econòmic important de l’obra executada, gràcies a les operacions de separació de residus que permeten reduir al mínim els residus barrejats (banals), que són els que major taxa de deposició a abocador tenen. Finalment, s’ha dut a terme un cas pràctic on, mitjançant l’aplicació de les guies metodològiques dissenyades en el projecte, s’ha elaborat l’estudi i el pla de gestió pertinents a l’obra del Geriàtric i Centre de dia a Sant Cugat del Vallès, demostrant així la necessitat d’una bona planificació en fase de projecte i durant l’execució de l’obra dels residus que es generaran a l’obra per tal d’aconseguir els objectius marcats per la normativa, per obtenir una zona de treball neta i accessible, i a més a més, arribar a reduir les despeses econòmiques el màxim possible. S’ha comprovat la necessitat de disposar d’una eina que faciliti la verificació i que permeti corroborar les exigències mínimes de la normativa vigent, i altres recomanacions. És per això, que en el present projecte, s’ha elaborat una eina de verificació (check-list), que permetrà gestionar correctament els residus d’una obra. La visita al Centre de dia i Geriàtric en construcció a Sant Cugat del Vallès, a part de veure el grau d’implantació de la gestió de residus en l’obra, va permetre verificar quins paràmetres del check-list es van executar a l’obra; comprovant així, l’influencia d’una bona implantació del sistema de gestió de residus en obra, i com un Sistema Integral de Gestió de Residus, permet aconseguir resultats molt satisfactoris en l’obra.