Sant Cugat del Vallès és un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona que ha experimentat un gran creixement en pocs anys. Aquest creixement ha conduït a un fort augment també dels desplaçaments i per tant, de la mobilitat al municipi. Però l’augment de la mobilitat no ha estat sostenible, ha augmentat sobretot el mode de transport que ho és menys, el vehicle privat. La nova llei de mobilitat de 2003, té com a principi inspirador la priorització dels mitjans de transport de menor cost social i ambiental i el foment i la incentivació del transport públic i col·lectiu i d'altres sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments amb bicicleta o a peu. El present projecte pretén analitzar i fer una diagnosi de la mobilitat i de l’accessibilitat al municipi de Sant Cugat del Vallès. S’estudia l’oferta actual d’infraestructura de transport i la mobilitat que té a partir de les dades d’enquestes de mobilitat, i a partir d’aquestes dades es fa el càlcul dels costos de la mobilitat en vehicle privat i autobús urbà. A més, es fa un estudi de l’accessibilitat tant en transport públic com en transport privat, amb l’objectiu de poder-los comparar. Una vegada realitzada la diagnosi s’elaboren propostes en la línia de la llei de mobilitat, i, en concret, es centra en potenciar els modes de transport bicicleta i autobús. S’estudia la implantació d’un sistema de bicicletes públiques, es crea una xarxa ciclable connexa a tot el municipi i es reestructuren les línies d’autobús. Per últim, es fa una avaluació d’aquestes propostes. Es torna a calcular l’accessibilitat amb la implantació de les propostes i es fa una estimació del canvi en el repartiment modal que suposaran. A partir d’aquests canvis en el repartiment, s’estudia la seva viabilitat socioeconòmica.