The general perspective of M-technologies and M-Services at the Spanish universities is not still in a very high level when we are ending the first decade of the 21st century. Some Universities and some of their libraries are starting to try out with M-technologies, but are still far from a model of massive exploitation, less than in some other countries. A deep study is needed to know the main reasons, study that we will not do in this paper. This general perspective does not mean that there are no significant initiatives which start to trust in M-technologies from Universities and their libraries. Models based in M-technologies make more sense than ever in open universities and in open libraries. That's the reason why the UOC's Library began in late 90s its first experiences in the M-Technologies and M-Libraries developments. In 1999 the appropriate technology offered the opportunity to carry out the first pilot test with SMS, and then applying the WAP technology. At those moments we managed to link-up mobile phones to the OPAC through a WAP system that allowed searching the catalogue by categories and finding the final location of a document, offering also the address of the library in which the user could loan it. Since then, UOC (and its library) directs its efforts towards adapting the offer of services to all sorts of M-devices used by end users. Left the WAP technology, nowadays the library is experimenting with some new devices like e-books, and some new services to get more feedback through the OPAC and metalibrary search products. We propose the case of Open University of Catalonia, in two levels: M-services applied in the library and M-technologies applied in some other university services and resources.

La perspectiva general de las tecnologías y los servicios móviles en las universidades españolas no se encuentra todavía en muy alto nivel a finales de la primera década del siglo 21. Algunas universidades y algunas de sus bibliotecas están comenzando a probar con tecnologías móviles, pero aún están lejos de un modelo de explotación masiva, menor que en otros países. Es necesario un profundo estudio para conocer las principales razones, cosa que no vamos a hacer en este trabajo. Esta perspectiva general no significa que no haya iniciativas importantes que empiezan a confiar en las tecnologías móviles en las universidades y sus bibliotecas. Los modelos basados en las tecnologías móviles tienen más sentido que nunca en las universidades y las bibliotecas virtuales. Esa es la razón por la cual la Biblioteca de la UOC comenzó a finales de los 90 sus primeras experiencias en las tecnologías móviles y los desarrollos móviles. En 1999, la tecnología apropiada permitió la oportunidad de llevar a cabo la primera prueba piloto con SMS, y luego aplicar la tecnología WAP. En esos momentos nos las arreglamos para conectar los teléfonos móviles al OPAC a través de un sistema de WAP que permitió buscar en el catálogo por categorías y encontrar la ubicación definitiva de un documento, ofreciendo también la dirección de la biblioteca en la que el usuario podía tomarlo en préstamo. Desde entonces, la UOC (y su biblioteca) dirige sus esfuerzos hacia la adaptación de la oferta de servicios a todo tipo de dispositivos móviles utilizados por los usuarios finales. Una vez superada la tecnología WAP, hoy en día la biblioteca está experimentando con algunos nuevos dispositivos como los libros electrónicos, y algunos nuevos servicios para obtener más comentarios a través del OPAC y productos de búsqueda metabibliotecarios. Proponemos el caso de la Universitat Oberta de Catalunya, en dos niveles: servicios móviles aplicados en la biblioteca y tecnologías móviles aplicadas en algunos servicios y recursos de otras universidades.

La perspectiva general de les tecnologies i els serveis mòbils a les universitats espanyoles no es troba encara en molt alt nivell a finals de la primera dècada del segle 21. Algunes universitats i algunes de les seves biblioteques estan començant a provar amb tecnologies mòbils, però encara estan lluny d'un model d'explotació massiva, menor que en altres països. Cal un profund estudi per conèixer les principals raons, cosa que no farem en aquest treball. Aquesta perspectiva general no vol dir que no hi hagi iniciatives importants que comencen a confiar en les tecnologies mòbils en les universitats i les seves biblioteques. Els models basats en les tecnologies mòbils tenen més sentit que mai a les universitats i les biblioteques virtuals. Aquesta és la raó per la qual la Biblioteca de la UOC va començar a finals dels 90 les seves primeres experiències en les tecnologies mòbils i els desenvolupaments mòbils. El 1999, la tecnologia apropiada va permetre l'oportunitat de dur a terme la primera prova pilot amb SMS, i després aplicar la tecnologia WAP. En aquells moments vam poder connectar els telèfons mòbils a l'OPAC a través d'un sistema de WAP que va permetre buscar al catàleg per categories i trobar la ubicació definitiva d'un document, oferint també la direcció de la biblioteca on l'usuari podia prendre el document en préstec. Des de llavors, la UOC (i la seva biblioteca) dirigeix els seus esforços cap a l'adaptació de l'oferta de serveis a tot tipus de dispositius mòbils utilitzats pels usuaris finals. Un cop superada la tecnologia WAP, avui en dia la biblioteca està experimentant amb alguns nous dispositius com els llibres electrònics, i alguns nous serveis per obtenir més comentaris a través de l'OPAC i productes de cerca metabibliotecaris. Proposem el cas de la Universitat Oberta de Catalunya, en dos nivells: serveis mòbils aplicats a la biblioteca i tecnologies mòbils aplicades en alguns serveis i recursos d'altres universitats.