Els camins-barrancs de la Plana de Castelló: l’ús dels llits dels barrancs com a elements de la xarxa viària històrica

Abstract

La utilització de les zones més favorables per al pas i la circulació al llarg de la geografia ha sigut una constant durant la història. Des de temps passats, els llocs amb major facilitat d’accés són emprats per a una connexió entre dos espais i per al desplaçament de persones, mercaderies o idees. Ports de muntanya o colls, valls i guals naturals en els rius són els llocs per excel·lència per al pas entre diferents espais geogràfics. Aquest fet ha sigut aprofitat en diferents èpoques per a construir-hi els camins i carreteres, sent el motiu principal per a fer una via o descartar el seu traçat fins no fa tantes dècades. En el present cas i, en les següents pàgines, ens centrarem en la utilització dels barrancs de la Plana de Castelló com a camins històrics i la seua inserció dins de xarxes viàries més grans. Aquests llits secs han condicionat aquestes xarxes, però també a l’inrevés, a través d’un procés d’antropització dels recursos hídrics.

The use of the most favourable areas for transit and circulation along the geography has been a constant during history. Since ancient times, the most easily accessible places have been used to connect two spaces and for the movement of people, products or ideas. Mountain passes, valleys, natural fords in rivers are the places par excellence for the passage between different geographical areas. This fact has been used at different times to build roads and highways, and was the main reason to build a road or to discard its layout until not so many decades ago. In the present case, and in the following pages, we will focus on the use of the ravines of the Plana de Castelló as historical roads and their insertion into a larger road network. Dry riverbeds have conditioned these networks, but also the other way round, through a process of anthropisation of water resources.