Rere les passes de la transhumància a l’antiguitat. Arqueologia d’alta muntanya al Massís de Puigpedrós i a la Vall del Duran (La Cerdanya)

Abstract

Amb aquesta comunicació volem donar a conèixer la recerca que està duent a terme el Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP-ICAC) al massís de Puigpedrós i a la vall del Duran (la Cerdanya) per investigar l’ocupació humana en aquests espais altimontans al llarg de la història. Aquesta recerca es realitza des d’una aproximació interdisciplinària que integra disciplines com l’arqueologia del paisatge, l’arqueomorfologia, la paleoecologia, l’antracologia o la geoarqueologia. Hem documentat que una de les activitats humanes que ha modificat més el paisatge altimontà al llarg de la història i que ha influït en les pautes d’ocupació d’aquests espais a més de 2.000 metres d’altitud ha estat la pràctica d’una ramaderia estacional, evidenciada ja al neolític i que continuaria fins a època moderna. Per tant, aquests paisatges culturals representen un llegat històric i ambiental fonamental i constitueixen un recurs patrimonial de primer ordre, en greu risc de desaparèixer. Per evitar-ho, intentem que els resultats d’aquesta recerca s’utilitzin per a una bona planificació i gestió ambiental i per posar en valor tot aquest patrimoni com a mitjà per donar a conèixer i preservar aquesta activitat mil·lenària.

Con esta comunicación queremos dar a conocer la investigación que está llevando a cabo el Grupo de Investigación en Arqueología del Paisaje (GIAP-ICAC) en el macizo de Puigpedrós y en el valle del Duran (Cerdanya) para investigar la ocupación humana en estos espacios altimontanos a lo largo de la historia. Esta investigación se realiza desde una aproximación interdisciplinaria que integra disciplinas como la arqueología del paisaje, la arqueomorfología, la paleoecología, la antracología o la geoarqueología. Hemos documentado que la práctica de una ganadería estacional ha sido una de las actividades humanas que más ha modificado el paisaje altimontano a lo largo de la historia y que más ha influido en las pautas de ocupación de estos espacios a más de 2.000 metros, evidenciada ya en el Neolítico y que continuaría hasta la Época Moderna. Por tanto, estos paisajes culturales representan un legado histórico y ambiental fundamental y constituyen un recurso patrimonial de primer orden, en grave riesgo de desaparecer. Para evitarlo, intentamos que los resultados de esta investigación se utilicen para una buena planificación y gestión ambiental y para poner en valor todo este patrimonio como medio para dar a conocer y preservar esta actividad milenaria.

The aim of this paper is to present the research carried out by the Landscape Archaeology Research Group (GIAP-ICAC) in the Puigpedrós Massif and the Duran Valley (La Cerdanya) in order to investigate human occupation in these highland areas throughout history. This research has been conducted from an interdisciplinary approach that incorporates various fields, including landscape archaeology, archaeomorphology, palaeoecology, anthracology and geoarchaeology. We have documented that one of the human activities which has most modified the high mountain landscape throughout history, and which has influenced the land-use and settlement patterns of these spaces at altitudes of more than 2000 meters, has been the practice of seasonal livestock activities, evidenced as far back as the Neolithic and continuing to modern times. Therefore, these cultural landscapes represent a fundamental historical and environmental legacy and constitute a first-rate heritage resource, at serious risk of disappearing. To prevent it, we hope the results of our research will contribute to sound environmental planning and management and confer value on all this heritage as a means to disseminate and preserve a thousand-year-old practice.