L'article examina de manera crítica la temporalitat pròpia de la narració capitalista occidental, caracteritzada per l'oposició entre passat, present i futur, i que Heidegger va anomenar «temps vulgar»: lineal, unívoc, segmentat, veloç i accelerat. En tant que éssers simbòlics, conformats individualment i col·lectiva per narracions, trobem cabdal proposar una temporalitat alternativa -en part d'inspiració oriental, en part provinent de la filosofia i la crítica de la cultura-, que entén el temps com un procés circular, i que ens dota de nous recursos per narrar l'experiència, generar imaginaris i construir-nos des de l'empatia, l'alteritat o la transcendència en les nostres comunitats. En una segona part, l'article esdevé un estudi del cas exemplar: presentem una anàlisi del mètode de treball de La Conquesta del Pol Sud, concretament de la seva trilogia Nadia/Claudia/Raphaëlle, feta des de la discussió conceptual prèvia. Després d'analitzar els seus muntatges i de mantenir-hi diverses entrevistes, la propostaque presentem es desplega en tres plecs: com percebem el temps, com narrem l'experiència i com fem servir el llenguatge. Considerem que les indústries discursives, i dins d'aquestes el periodisme, com a disciplina simbòlica que vehicula relats amb narracions, s'han de preguntar per la idea de temps que imposen i quines implicacions té en els imaginaris que habiten les comunitats. Com podem desmuntar aquest temps, cada vegada més veloç? Com podem imaginar, amb una altra temporalitat, noves narracions?

This article will critically examine the temporality native to western capitalist narration, characterized by the opposition between past, present, and future, and that which Heidegger terms "vulgar time": linear, unique, segmented, rapid and accelerated. In terms of symbolic beings, made up individually and collectively of narrations, we find that it is key to propose an alternative temporality - partly inspired by the east, partly coming from the philosophy and critique of culture - which interprets time as a circular process and affords us new resources for narrating experience, generating imaginaries and constructing us from empathy, otherness and transcendence in our communities. In its second part, the article constitutes a case study: we present an analysis of the working method of La Conquesta del Pol Sud, specifically of its trilogy Nadia/Claudia/Raphaëlle, product of the prior conceptual discussion. Having analyzed its montages and holding several interviews, the proposal we present is developed across three documents: how we perceive time, how we narrate experience and how we use language. We consider that discursive industries, including journalism in the sense of a symbolic discipline that conveys stories via narration, should be contemplated for the idea of time that they impose and what implications this has on the imaginaries in which communities reside. How can we dismantle this time, which grows ever faster? How can we imagine, with another temporality, new narrations?