The aim of this paper is to analyse the fortifications of some of the most important Iberian urban centres in the coastal areas of the north-eastern Iberian Peninsula (present-day Catalonia) by characterising them and linking them to other aspects that define this type of settlement. We first studied the fortifications of five of the best-known urban sites in the study area, paying special attention to their level of sophistication. We then contextualized these defensive systems with other aspects such as the topography and accessibility; the size of the settlement; the complexity of the domestic architecture; the presence of public buildings; the signs of commercial activities and the accumulation of wealth; the presence of necropolises, etc. In doing this, we have been able to show that the complexity of the fortifications normally has a direct correlation with those factors, which are usually considered when assessing the “category” or hierarchical level of settlements. Therefore, we can confirm that the fortifications with a higher level of sophistication were built in the main urban settlements (from a political and socioeconomic point of view) and that their presence corresponded, to a great extent, to the interests of the aristocratic elites who resided in them.

Aquest treball vol ser una anàlisi de les fortificacions d’alguns dels centres urbans ibèrics més importants de les àrees costaneres del nord-est de la península Ibèrica (actual Catalunya), caracteritzant-los i posant-los en relació amb altres aspectes que defineixen aquests assentaments. En primer lloc, hem estudiat les fortificacions de cinc dels nuclis urbans més ben coneguts de la zona d’estudi, posant especial atenció al seu nivell de sofisticació. Després, hem contextualitzat aquests sistemes defensius a partir d’altres aspectes, com la topografia i l’accessibilitat, la grandària de l’assentament, la complexitat de la seva arquitectura domèstica, la presència d’edificis públics, els indicis d’activitats comercials i d’acumulació de riquesa, la presència de necròpolis, etc. Així, mostrem que la complexitat de les fortificacions sovint té una correlació directa amb aquests factors, que acostumen a tenir-se en compte a l’hora de valorar la “categoria” o nivell jeràrquic dels assentaments. Es confirma, doncs, que, almenys en aquesta àrea, les fortificacions amb un nivell més alt de sofisticació es van construir als principals assentaments (des d’un punt de vista polític i socioeconòmic), i que la seva presència responia, en gran mesura, als interessos de les elits aristocràtiques que hi residien.