L'objectiu d'aques treball és el de proposar una nova tècnica de direcció amb la qual poder improvisar amb un ensemble format per músics provinents de la música clàssica europea i de la música afroamericana. També s'aporta una metodologia de recerca que permet a qualsevol director arribar als seus propis gestos. Aquest mètode aborda, en primer lloc, la reflexió sobre la naturalesa de la improvisació i continua amb la indagació sobre la seva història en diverses cultures (especialment aquelles la música de les quals formaran part de l'ensemble). A partir de tot això es busca una concepció comuna en ambdues tradicions (en aquest cas d'aquest treball, l'harmonia), que s'utilitza com a base per la improvisació. També s'investiga sobre les possibilitats d'improvisació dels músics de cada gènere, així com el paper del director. Sobre aquesta base es creen gestos coherents amb els resultats de la investigació.

El objetivo de este trabajo es proponer una nueva técnica de dirección con la que poder improvisar con un ensemble compuesto por músicos del ámbito de la música clásica y europea y de la música afroamericana. También se aporta una metodología de investigación que permite que culaquier director pueda llegar a sus propios gestos. Este método aborda en primer lugar la reflexión sobre la naturaleza de la improvisación y continúa con la indagación sobre su historia en diversas culturas (especialmente aquellas cuya música se tocará en el ensemble). A partir de todo ello se busca una concepción común en ambas tradiciones musicales (en el caso de este trabajo, la armonía), que se utiliza como base para la improvisación. También se investiga sobre las posibilidades de improvisación de los músicos de cada género, así como el papel del director. Sobre esta base se crean gestos coherentes con los resultados de la investigación.

The aim of this paper is to propose a new technique for conducting an improvisation with an ensemble composed of musician from the field of european classical music and african-american music. It also provides a research methodology that allows any conductor to create his own gestures. This method begins with the reflection on the nature of improvisation and continues with the investigation of its history in different cultures (especially those whose music will be played in the ensemble). Then, a common conception is sought in both musical traditions (in the case of this paper, harmony) which is used as a basis for improvisation. The improvisational possibilities of the musicians of each genre are also investigated, as well as the role of the conductor. On this basis, gestures consistent with the results of the research are created