La transformació del medi natural al paisatge agrícola al llarg de l’època antiga. L’exemple del jaciment de Foneria (Barcelona)

Abstract

Es presenten els resultats dels estudis multidisciplinaris duts a terme sobre les restes arqueològiques documentades en una excavació preventiva, efectuada l’any 2009 al municipi de Barcelona. La localització del jaciment, en un sector particularment significatiu per a l’estudi de la relació entre l’entorn natural i les activitats antròpiques, i la propensió del medi deltaic a la conservació de restes orgàniques van permetre un plantejament investigador força ampli. En vista de la interpretació de les restes arqueològiques, es ressegueix el naixement, l’evolució i el cessament de l’assentament humà en aquesta zona, des de l’època ibèrica fins a l’edat tardoantiga. A més, s’analitzen uns quants aspectes relacionats amb l’adaptació al medi natural i la seva transformació per a finalitats productives, amb particular atenció a les formes del territori, a la gestió hídrica, al comerç de productes pocs representats en els registres arqueològics i, finalment, als canvis en el paisatge vegetal derivats de les activitats agrícoles.

Se presentan los resultados de los estudios multidisciplinares llevados a cabo sobre los restos arqueológicos documentados en una excavación preventiva realizada en 2009 en el municipio de Barcelona. La localización del yacimiento, en un sector particularmente significativo para el estudio de la relación entre el entorno natural y las actividades antrópicas, y la propensión del medio deltaico a la conservación de restos orgánicos permitieron un planteamiento investigador bastante amplio. A partir de la interpretación de los restos arqueológicos, se recorre el nacimiento, la evolución y el cese del asentamiento humano en esta zona, desde la época ibérica hasta la edad tardoantigua. Asimismo, se analizan diversos aspectos relacionados con la adaptación al medio natural y su transformación con fines productivos, con especial atención a las formas del territorio, a la gestión hídrica, al comercio de productos poco representados en los registros arqueológicos y, finalmente, a los cambios en el paisaje vegetal derivados de la actividad agrícola.

The paper introduces the findings of the multidisciplinary studies conducted on the archaeological remains documented in a preventive excavation performed in 2009 in the city of Barcelona. The discovery of the site, in a particularly important sector for the study of the relationship between the natural environment and anthropic activities, and the tendency of the delta environment to preserve organic remains enabled a fairly wide-ranging research approach. Following the interpretation of the archaeological remains, the emergence, evolution and end of the human settlement in this area is explored, from the Iberian period to Late Antiquity. Moreover, it provides an analysis of some aspects related to the adaptation to the natural environment and its transformation for productive purposes, with special attention on the forms of the territory, water management and trading of products that are poorly represented in the archaeological records and, finally, the changes in the vegetal landscape as a result of agricultural activities.

Nous présentons ici les résultats des études multidisciplinaires menées sur les restes archéologiques trouvés lors de fouilles préalables, effectuées en 2009, à Barcelone. La localisation du gisement, dans un secteur particulièrement significatif pour l’étude de la relation entre l’environnement naturel et les activités anthropiques, et la propension du milieu deltaïque dans la conservation de restes organiques ont permis une approche de recherches assez vaste. Pour interpréter les restes archéologiques, nous parcourons la naissance, l’évolution et la fin de la colonisation humaine dans cette zone depuis l’époque ibérique jusqu’à l’époque de l’Antiquité tardive. Nous analysons en outre quelques aspects liés à l’adaptation au milieu naturel et leur transformation pour des fins productives, en prêtant une attention particulière aux formes du territoire, à la gestion hydrique, au commerce de produits peu représentés dans les registres archéologiques et, finalement, aux changements dans le paysage végétal dérivés des activités agricoles.