dc.description.abstract
La densa història del concepte d’evolució arrossega tòpics, errors i sovint
la ignorància de les últimes descobertes. Per això és bo que el coneixement
del que representa l’evolució fora de l’àmbit acadèmic sigui motiu
de revisió periòdica. Un 150è aniversari és una bonica ocasió. La present
guia és un bon exemple de col·laboració entre l’estament científic i la
comunitat educativa, en la cerca d’una fructífera via de comunicació entre
ciència i educació. Una col·laboració que, com es podia esperar, ha
donat uns resultats de gran qualitat. L’entusiasme que han mostrat els
responsables de l’IMEB i del CDEC ha estat decisiu per portar a bon port
aquest projecte. De manera complementària als textos disponibles per a
l’acció educativa, hem volgut proporcionar uns quants arguments bàsics
per refrescar les nocions essencials de l’evolució a la llum del coneixement
actual de la ciència.
Però, a més, en el cas de l’evolució, la permeabilitat d’aquest concepte a
diverses fonts de coneixement fa especialment atractiva la possibilitat de
superar les barreres existents entre les diverses disciplines. La filosofia
i la religió, per exemple, són dos camps del coneixement que, intervenint-
hi, fan més interessant la discussió sobre el que significa “evolució”
i enriqueixen un debat en el qual participa, evidentment, la ciència. Ara
bé, alguns corrents d’opinió malden per enverinar aquest debat contaminant
la ciència com a tal amb creences d’altres camps. Fa un trist favor
a la religió o la filosofia el qui pretén revestir-les de ciència. La matèria
primera de la ciència són exclusivament les hipòtesis que es puguin provar
o refutar, mentre que l’espiritualitat pertany a una altra dimensió, tan
humana com la recerca científica, però diferent.
cat
