Els pobles ibers (segles VI-II a. C.) cremaven els seus difunts. Per això, els estudis d'antropologia física de les seves restes són escassos i, com a tal, d'un gran valor. En aquest estudi dues investigadores de la UAB i del MAC han fet una anàlisi exhaustiva de les restes de cranis enclavats del jaciment del Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet, conservats al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es van trobar a principis del segle passat, però només havien estat estudiats molt succintament fins ara. El treball aporta nous resultats significatius per caracteritzar les conegudes, gràcies a les fonts clàssiques, poblacions iberes. A més, el fet que dos dels cranis pertanyin a dones i un altre correspongui a un jove de només 15 anys, qüestiona la teoria que assigna els caps enclavats exclusivament a guerrers vençuts en la batalla.

Los pueblos íberos (siglos VI-II a. C.) quemaban a sus difuntos. Por ello, los estudios de antropología física de sus restos son escasos y, como tal, de un gran valor. En este estudio dos investigadoras de la UAB y del MAC han realizado un análisis exhaustivo de los restos de cráneos clavados del yacimiento del Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet, conservados en el Museo de Arqueología de Cataluña (MAC). Se hallaron a principios del siglo pasado, pero solo han sido estudiados muy sucintamente hasta ahora. El trabajo aporta nuevos resultados significativos para caracterizar las conocidas, gracias a las fuentes clásicas, poblaciones íberas. Además, el hecho que dos de los cráneos pertenezcan a mujeres y otro corresponda a un joven de solo 15 años, cuestiona la teoría que asigna las cabezas cortadas exclusivamente a guerreros vencidos en la batalla.