Un bel morir tutta la vita onora… o no: formes de morir dels intel·lectuals de la Grècia antiga en la tradició biográfica

Abstract

Les escenes dels darrers instants de la vida, sovint acompanyades d’anècdotes sucoses i frases memorables, no acostumen a faltar en les biografies dels intel·lectuals —si se’m permet l’anacronisme— ja des de la Grècia antiga. No obstant, les formes de morir d’aquests personatges presenten poca varietat, amb unes característiques ben definides, que es basen, plausiblement, en els exercicis de les escoles de retòrica i que, a més a més, resulten obertament simbòlics: el que determina la forma de la mort i el seu valor social, per a bé o per a mal, és la vida que l’intel·lectual ha portat, el gènere literari que ha conreat principalment o les tipologies de doctrina que ha professat.

Las escenas de los últimos instantes de la vida, a menudo acompañadas de anécdotas jugosas y frases memorables, no suelen faltar en las biografías de los intelectuales —si se me permite el anacronismo— ya desde la Grecia antigua. Sin embargo, las formas de morir de estos personajes presentan poca variedad, con rasgos bastante bien definidos, que se basan, plausiblemente, en los ejercicios de las escuelas de retórica, y que, además, resultan abiertamente simbólicos: lo que determina la forma de muerte y su valor social, para bien o para mal, es la vida que el intelectual ha llevado, el género literario que ha cultivado principalmente o el tipo de doctrinas que ha profesado.