Les polítiques de desegregació escolar a Barcelona : avenços i reptes pendents

Abstract

Tot i que bona part del debat s'ha centrat en l'impacte de la segregació sobre els resultats acadèmics, els seus efectes perjudicials van més enllà. La distribució desequilibrada de l'alumnat entre centres té també implicacions en el dret a l'educació, el benestar infantil, la qualitat dels serveis públics i la cohesió social, especialment de l'alumnat més vulnerable (Charousset et al., 2023). A Catalunya, la segregació escolar ha estat una qüestió central en el debat públic i polític en els darrers anys. L'informe «La segregació escolar a Catalunya» elaborat pel Síndic de Greuges l'any 2008 va situar per primera vegada aquest fenomen com un dels principals reptes del sistema educatiu català, assenyalant l'elevat desequilibri en la distribució de l'alumnat estranger entre centres educatius, i el seu desigual pes a la xarxa pública i concertada (Síndic de Greuges, 2008). Més d'una dècada després, l'any 2019, se signava el «Pacte contra la segregació escolar a Catalunya» on l'administració educativa, els ens locals i les organitzacions de la comunitat educativa van adquirir el compromís d'impulsar mesures i noves polítiques per combatre aquest fenomen. Una de les principals iniciatives adoptades en el context del pacte ha estat la reforma del Decret d'admissions i programació de l'oferta educativa (DA), aprovat l'any 2021. Aquest decret situa el procés d'admissió escolar com un dels punts claus en la lluita contra la segregació escolar i estableix la distribució equilibrada de l'alumnat socialment desfavorit com un dels objectius de la planificació educativa, convertint-la així en un nou instrument de lluita contra la segregació escolar.