MIRMED-GIAC. MIRades sobre la MEDiterrània a l’antiguitat. D’orient a occident, de la protohistòria a l’antiguitat tardana - Grup Interinstitucional en Arqueologia Clàssica: Envíos recientes
Mostrando ítems 21-40 de 1469
Elements, estructures i espais d’elaboració de vi i oli a Catalunya durant la protohistòria (segles V aC - II aC)
El territori català presenta una situació atípica pel que fa a la conservació d’estructures i espais d’època protohistòrica relacionats amb la producció de vi i oli. Fins fa relativament pocs anys, només s’havien documentat, ...
Catálogo. Cerámicas del contexto de stercilinum de València la Vella del siglo VII d.C. (Riba-roja de Túria, València)
Catálogo del material cerámico procedente de los estratos 7002, 7003 y 7004 localizados en la tercera campaña de excavaciones del yacimiento de València la Vella (2018) procedente de un contexto de vertedero datado entre ...
Pompeya: excavaciones estratigráficas en la casa de Ariadna o “dei capitelli colorati” (regio vii,4,51 y 31). Campaña de 2007
La casa de Ariadna o dei Capitelli Colorati es una de las más grandes de Pompeya con 1700 m² de superficie. Está situada en la Regio VII, insula 4. Esta insula es irregular y poco tiene que ver con las ortogonales insulae ...
El fenómeno del doble sellado en dolia del nordeste peninsular
Este artículo se centra en la problemática del sellado de los dolia, en concreto, sobre aquellos recipientes con dos sellos. Además de hipotetizar el motivo de dicho sellado, se describen los fragmentos de dolia con dos ...
Prospecció geofísica al presbiteri de la catedral de Tarragona: una hipòtesi per a la localització del baptisteri de la catedral visigòtica
La caracterització de la seu episcopal visigoda de Tarragona és una de les línies de recerca més complexes actualment. Això es deu al fet que la superposició arquitectònica de la catedral medieval sobre ...
El paisatge periurbà de l’oppidum d’Ullastret: una nova imatge de la morfologia i del funcionament d’una ciutat ibèrica
Un dels objectius principals del projecte de recerca francocatalà que es porta a terme des de l’any 1997 a Ullastret és l’estudi del paisatge periurbà vinculat a l’hàbitat aglomerat i fortificat. Les campanyes de prospecció ...
Estrategias de ocupación y explotación del entorno periurbano de Kelin
A partir de los años 90 del siglo xx, la investigación del paisaje en la Edad del Hierro se ha centrado cada vez más en la identificación del hábitat rural. Las prospecciones sistemáticas en algunos territorios y las ...
El paisatge periurbà d’Empòrion
Les particulars característiques de la topografia i del paleopaisatge emporità, juntament amb l’extraordinària continuïtat cronològica de l’ocupació d’Empúries, amb una multiplicitat d’establiments que coexistiren o se ...
Construire au-delà des remparts : un programme concerté à Orange, colonie de citoyens romains en Narbonnaise ?
La construction d’un rempart constitue pour les villes romaines du début de l’Empire la marque d’un privilège incontestable et concerne donc, en Gaule, surtout les colonies de citoyens romains. Ces remparts ont été le plus ...
Santuarios y necrópolis fuera de las murallas: el espacio periurbano de los oppida bastetanos
El estudio del entorno directo de Basti permite considerar nuevas opciones en la interpretación del papel que jugaron las necrópolis en un primer momento, como hitos de delimitación simbólica de un espacio; pero, al ampliarse ...
L’espai periurbà de l’oppidum laietà de Burriac. De l’Ibèric ple a la romanització
A l’àrea periurbana de l’oppidum de Burriac hi ha la concentració més gran i diversa de jaciments de tota la Laietània ibèrica: assentaments dispersos, camps de sitges, llocs de guaita i de control del territori, necròpolis ...
El paisaje periurbano de los oppida iberos del Alto Guadalquivir
A lo largo de un proceso de más de seis siglos la relación entre las áreas, los espacios de la naturaleza y los lugares se han articulado de formas muy diferentes en el mundo de los iberos. En este trabajo se contextualizan ...
Les espaces périurbains dans les villes grecques d’Occident
L’espace périurbain des villes grecques se développe pour l’essentiel à l’extérieur des murailles (espace suburbain), mais, si l’on s’intéresse plutôt aux aspects fonctionnels, il comprend aussi quelquefois un espace ...
Sortir des oppida : éléments pour une approche des espaces périurbains dans le monde celte continental
En ce qui concerne l’urbanisation du monde barbare au cours de l’âge du Fer, deux modèles concurrents coexistent désormais. À celui – issu de la géographie fonctionnaliste – qui voit l’urbain émerger comme solution rationnelle ...
L’espace périurbain de Marseille
La ville antique de Marseille ayant connu une expansion continue entre sa fondation vers 600 av. J.-C. et l’époque romaine, les espaces périurbains ont été continuellement inclus dans les extensions de l’espace urbain, ce ...
La problemàtica de l’entorn periurbà de Rhode
El coneixement del territori fora dels límits estrictes del nucli urbà de la colònia de Rhode encara està poc desenvolupat. El primer establiment, que s’ubica sobre el turó de Santa Maria –absorbit per la fortificació ...
L’espai suburbà de la ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell)
L’objectiu d’aquest treball és donar a conèixer i presentar les evidències en relació amb l’existència d’un espai periurbà vinculat a la ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) durant el període ibèric ple ...
Le paysage périurbain à Nîmes (Gard, France) de la Protohistoire au Haut-Empire (VIe av. n. è. – IIe de n. è.)
Cet article est consacré à l’étude d’un volume très important de données acquises principalement lors d’opérations d’archéologie préventive. Il met en perspective l’espace périurbain de la ville de Nîmes entre le vie s. ...
