A les acaballes del segle dinou, l'emergent burgesia catalana intenta emular els seus homòlegs dels països més avançats d'Europa i adopta nous comportaments culturals, essencialment distintius de classe, entre els quals el de viatjar cap a indrets exòtics. Egipte i en particular el Caire, es perfila d'aquesta manera com una destinació de privilegi. L'objectiu inicial d'aquest article és presentar les imatges del Caire que es reflecteixen en els relats de viatgers d'aquells anys i de comprendre la seva relació amb el procés de definició de la seva identitat en el marc de l'expansió colonial i del creixement del turisme com a negoci.

A finales del siglo XIX y principios del XX, la emergente burguesía catalana empezó a emular el comportamiento cultural de otras elites europeas, esencialmente distintivos de clase, entre los que destacan los viajes hacia destinos exóticos. Egipto, y en particular El Cairo, se perfilan como un destino de privilegio. El objetivo inicial de este artículo es presentar las imágenes de El Cairo que se reflejan en los relatos de los viajeros de esos años y de comprender su relación con el proceso de definición de su identidad en el marco de la expansión colonial y del crecimiento del turismo como negocio.

At the turn of the twentieth century, an emerging Catalan bourgeoisie started to emulate the cultural behavior of other European elites in all those elements that increasingly became a sign of class distinctiveness like traveling to exotics places. Egypt and more concretely Cairo became one the most privileged destinations. The main purpose of this paper is to present the images of Cairo that appeared in the travel narratives of some of those Catalan travelers and analyze the relationship between the process of group identity construction in the context of colonial expansion and the beginning of tourist activities and businesses.