Aquest article s'inicia amb un breu repàs sobre alguns dels moviments polítics feministes occidentals, per tal de contextualitzar i argumentar la pràctica arqueològica feminista. Posteriorment es pretén justificar la politització com un fet intrínsec en la vida social i per tant, en el desplegament científic, afirmant que no va en detriment de la objectivitat i la cientificitat. Finalment es presenta una proposta d'anàlisi de la materialitat arqueològica, per tal de detectar les pràctiques sexistes. La finalitat d'aquest article és remarcar la utilitat de l'Arqueologia com a eina de transformació social.