Este trabajo se propone analizar los movimientos conversacionales a los que recurren niños de 12 años para explicar vocabulario a niños de 4 años en situaciones de alfabetización. Las situaciones fueron video filmadas en escuelas en la que se llevaba a cabo un programa de niños tutores. Los niños participantes del programa vivían en poblaciones urbano marginadas en Buenos Aires, Argentina. El corpus de datos analizados incluye 50 situaciones de tutoría. La unidad de análisis estuvo constituida por intercambios en los que un niño mayor explicaba una o más palabras, denominaba o intentaba elicitar un término determinado por parte del pequeño. Para el análisis de los datos se empleó un procedimiento cualitativo que combina el método comparativo constante (Glaser y Strauss, 1967; Strass y Corbin, 1991) con el análisis conversacional (Goodwin, 2000). Los resultados mostraron que en estas situaciones los niños mayores recurren no solo a información lingüística sino también a otros campos semióticos.

This study aims to analyze the conversational movements use by twelve-year-old children to explain vocabulary in reading and writing situations with 4-year-old children. These situations were video recorded in a school where a child tutor program was held. The program was implemented in schools attended by children and adolescents from urban-marginalized backgrounds in Buenos Aires, Argentina. The data analysed in this paper includes 50 tutoring situations. The unit of analysis consists of exchanges in which the older child explains one or more words to the younger one or tries to elicit a precise word. The data analysis followed a qualitative procedure that combines the constant comparative method (Glaser y Strauss, 1967; Strass y Corbin, 1991) with conversational analysis (Goodwin, 2000). Findings showed that in these situations the older children rely not just on linguistic information but also on other semiotic fields.

Aquest treball es proposa analitzar els moviments conversacionals als quals recorren nens de 12 anys per explicar vocabulari a nens de 4 anys en situacions d'alfabetització. Les situacions van ser gravades en escoles en què es duia a terme un programa de nens tutors. Els nens participants del programa vivien en poblacions urbà marginades a Buenos Aires, Argentina. El corpus de dades analitzades inclou 50 situacions de tutoria. La unitat d'anàlisi va estar constituïda per intercanvis en els quals un nen més explicava una o més paraules, denominava o intentava elicitar un terme determinat per part del petit. Per a l'anàlisi de les dades es va emprar un procediment qualitatiu que combina el mètode comparatiu constant (Glaser i Strauss, 1967; Strass i Corbin, 1991) amb l'anàlisi conversacional (Goodwin, 2000). Els resultats van mostrar que en aquestes situacions els nens més recorren no només a informació lingüística sinó també a altres camps semiòtics.