En aquest treball s'analitza la distribució espacial de la riquesa d'espècies d'ocells i la seva relació amb diverses variables territorials i amb la distribució dels espais del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) en tres conjunts d'espècies amb un interès de conservació contrastat: (1) el total d'espècies; (2) les que tenen un estatus de conservació desfavorable a Europa (categories 2 i 3 de la classificació SPEC [Species of European Conservation Concern; Tucker & Heath, 1994]; és a dir, SPEC 2+3); i (3) les incloses a l'Annex I de la Directiva del Consell 79/409/EEC per a la conservació de les aus silvestres (Directiva Ocells). L'estudi es va dur a terme al Vallès Oriental i àrees limítrofes. La riquesa d'espècies d'ocells es va obtenir d'un mostreig de camp previ, realitzat durant vuit anys separadament per a les espècies nidificants (primavera) i hivernants (hivern), i prenent com a unitat d'estudi les quadrícules UTM d'1 km × 1 km. La relació entre els diversos grups d'ocells i entre aquests i les variables territorials més significatives es va dur a terme mitjançant correlacions de Pearson. També es van comparar els valors de riquesa d'espècies dels grups estudiats i de les variables territorials seleccionades dins i fora dels espais del PEIN sobre una mostra aleatòria de les quadrícules. La riquesa total i el nombre d'espècies SPEC 2+3 són significativament més alts fora dels espais del PEIN, i es concentren en els mosaics agroforestals del Moianès i Osona per a les nidificants, i a la plana del Vallès per a les hivernants. Tots aquests grups d'espècies presenten correlacions positives i significatives amb la proporció de conreus i la diversitat de cobertes del sòl. La riquesa d'SPEC 2+3 mostra, a més, unes correlacions moderadament altes amb la riquesa total d'ocells. Contràriament, la riquesa d'espècies incloses a la Directiva Ocells segueix patrons de distribució diferents, amb alguns hot spots locals dins del Parc Natural del Montseny, i com a conseqüència, les correlacions amb la riquesa total i SPEC 2+3 són discretes. L'estudi posa de manifest un panorama de conservació complex al Vallès Oriental, amb uns espais protegits que afavoreixen la conservació d'algunes espècies de la Directiva Ocells i uns espais agroforestals molt rics en espècies, però no protegits per cap figura especial. També cal destacar la necessitat de potenciar i conservar els hàbitats oberts resultants d'un aprofitament agroramader extensiu,tant dins com fora dels espais protegits.