Viure menys anys i en pitjor salut : el peatge de la població amb menor nivell educatiu a Espanya

Abstract

Més de tres anys separen l'esperança de vida als 30 anys dels grups més intruïts en relació als que tenen uns nivells educatius més baixos. A les darreres dècades s'ha produït una substancial millora en la longevitat de la població espanyola, però aquestes millores emmascaren la persistència de significatives desigualtats en salut i mortalitat. El nivell socioeconòmic discrimina l'estat de salut de les persones al llarg de la seva vida, essent l'educació un dels indicadors més emprats en els estudis sobre desigualtats socials en mortalitat i salut. El nivell educatiu, a més de ser una variable indirecta de la situació socioeconòmica, condiciona en gran mesura els estils de vida i les preferències cap a la salut de les persones, així com l'ús que fan dels recursos del sistema sociosanitari. En aquest número de Perspectives Demogràfiques abordem les diferències actuals de mortalitat i salut a Espanya segons el nivell educatiu. Aquestes desigualtats poden resumir-se com una triple penalització de les persones amb menys educació en relació amb les més instruïdes: a) una menor esperança de vida; b) una major desigualtat en l'edat a la mort; i c) una menor proporció de la seva vida amb qualitat de vida.

Más de tres años separan la expectativa de vida a la edad 30 de los grupos más instruidos en comparación con aquellos con niveles de instrucción más bajos. En las últimas décadas se ha asistido a un sustancial avance en la longevidad de la población española, pero esas mejoras enmascaran la persistencia de significativas desigualdades en salud y mortalidad. El nivel socioeconómico constituye un factor discriminante del estado de salud de las personas a lo largo de su vida, siendo la educación uno de los indicadores más utilizados en los estudios sobre desigualdades sociales en mortalidad y salud. El nivel educativo, además de variable indirecta de la situación socioeconómica, condiciona en gran medida los estilos de vida y las preferencias hacia la salud de los individuos, así como el uso de los recursos del sistema sociosanitario. En este número de Perspectives Demogràfiques abordamos las actuales diferencias en mortalidad y salud en España según nivel educativo. Esas desigualdades pueden sintetizarse como una triple penalización de los menos instruidos en relación con los de mayor nivel educativo: a) unas menores expectativas de vida; b) una mayor desigualdad en la edad a la muerte; y c) una menor proporción de años con calidad de vida.

More than three years separate life expectancy at the age of 30 in more educated groups compared with those with low levels of education. Recent decades have seen considerable advances in the longevity of the Spanish population but these improvements mask the persistence of significant inequalities in health and mortality. Socioeconomic level is a discriminating factor in the health status of individuals throughout their lives and education is one of the most frequently used indicators in studies on social inequalities in health and mortality. In addition to being an indirect variable of the socioeconomic situation, educational level largely conditions the lifestyles and health preferences of individuals as well as their use of the resources of the social and healthcare system. In this issue of Perspectives Demogràfiques, we discuss the present-day differences in health and mortality in Spain according to educational level. These inequalities can be summarised as a threefold penalisation of less educated individuals in comparison with those with a high educational level: lower life expectancy; b) greater inequality in age at death; and c) a smaller proportion of years with quality of life.