Dones, pau i seguretat: aplicació, reptes i límits a Palestina

Abstract

A coberta: HÈLIA Associació de suport a les dones que pateixen violència de gènere

L'aprovació de la Resolució 1325 sobre Dones, Pau i Seguretat per part del Consell de Seguretat de l'ONU l'any 2000 va suposar un punt d'inflexió per a la integració de la perspectiva de gènere en l'agenda internacional sobre pau i seguretat. La resolució reconeix, d'una banda, els impactes específics i desproporcionats dels conflictes armats en les dones i les nenes i, de l'altra, constata el paper determinant que les dones poden i han d'exercir en la prevenció i resolució de conflictes, en les negociacions de pau i en tots els àmbits vinculats a la construcció de la pau. En aquesta línia, la resolució subratlla la importància d'una participació igualitària de les dones en totes les activitats vinculades al manteniment i promoció de la pau i seguretat i estableix, per primera vegada, un marc polític i legal perquè dones de tot el món puguin reivindicar un espai per fer sentir la seva veu en aquests àmbits (Anderlini 2007). D'obligat compliment per als Estats membres de l'ONU, la resolució va ser el resultat d'un treball de llarg alè d'organitzacions de la societat civil i té com a precedents rellevants dos instruments del marc normatiu i polític sobre igualtat de gènere i drets de les dones: la Convenció per a l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), aprovada el 1979 -que reconeix que l'enfortiment de la pau i la seguretat internacionals contribueixen a la plena igualtat entre homes i dones- i la Plataforma d'Acció de Beijing, posada en marxa el 1995 -que va identificar la qüestió de les dones i els conflictes armats com un dels seus àmbits d'especial preocupació.