Israeli assault on Palestinian civil society the case of the 6+1 criminalised organisations

Abstract

The case of the 6+1 organisations criminalised by Israel - Addameer, Al-Haq, Bisan Center, DCI-P, UAWC, UPWC and HWC- is part of a more general policy and practice by Israeli authorities to attack and harass Palestinian civil society and critics who question the occupation and the systematic violations of Palestinians'rights. This is a trend that is part of an international scenario of reduced space for action for critical civil society and that, in this particular case, has intensified in recent years. The case of the 6+1 criminalised organisations was preceded by a series of measures, regulations and actions not only against Palestinian organisations, but also against Israeli and international actors involved in investigating the situation of the Palestinian population, in reporting violations and abuses that affect them and in promoting and defending Palestinians' rights. The legal action against the 6+1 criminalised NGOs, and particularly the designation of the six as terrorist organisations, is a qualitative leap in the action taken by Israeli authorities against Palestinian civil society actors. The international reaction to the criminalisation of the 6+1 organisations -especially the displays of solidarity, the recognition of their background and the work they do, and the denouncement of the lack of evidence justifying the action taken against them- raises questions about the long-term impact of the criminalisation and casts doubts on the success of Israels' efforts to question and discredit the NGOs' work. However, as the representatives of the affected organisations acknowledge, criminalisation has had an impact on their work and on their teams and uncertainty remains about how this and other possible new Israeli authorities' actions andpolicies can affect their activities in key areas for Palestinian society. The experience of the 6+1 organisations is far from being a "closed case" and its development requires careful monitoring, considering the way it affects their activities and other critical Palestinian civil society organisations, the political and economic commitment of external actors and the movement to show solidarity with Palestinians and to defend their rights.

El cas de les 6+1 organitzacions criminalitzades per Israel -Addameer, Al-Haq, Bisan Center, DCI-P, UAWC, UPWC i HWC- forma part d'una política i pràctica més general de les autoritats israelianes per atacar i assetjar la societat civil palestina i els qui critiquen l'ocupació i les vulneracions sistemàtiques de drets de palestins i palestines. Aquesta tendència s'emmarca en un escenari internacional de reducció de l'espai d'acció per a la societat civil crítica, que, en aquest cas particular, s'ha intensificat els últims anys. El cas de les 6+1 organitzacions criminalitzades va estar precedit per una sèrie de mesures, normes i actuacions no només contra organitzacions palestines, sinó també contra actors israelians i internacionals involucrats en la investigació de la situació de la població palestina, en la denúncia de violacions i abusos que els afecten i en la promoció i defensa dels drets de palestines i palestines. L'acció legal contra les 6+1 ONG criminalitzades, i en particular la designació de les sis com a organitzacions terroristes, suposa un salt qualitatiu en les mesures adoptades per les autoritats israelianes contra actors de la societat civil palestina. La reacció internacional a la criminalització de les 6+1 organitzacions -en especial, les mostres de solidaritat, el reconeixement a la trajectòria i la tasca que duen a terme aquestes ONG, i la denúncia sobre la manca d'evidències que justifiquin les mesures adoptades en contra seva- planteja interrogants sobre l'impacte a llarg termini de la criminalització i posa en dubte l'èxit dels esforços d'Israel per qüestionar i desacreditar la tasca d'aquestes entitats. Tanmateix, tal com reconeixen els representants de les organitzacions afectades, la criminalització ha impactat la seva feina i els seus equips, i persisteix la incertesa sobre com aquesta i altres possibles noves accions i polítiques de les autoritats israelianes poden condicionar les seves activitats en àrees clau per a la societat palestina. L'experiència de les 6+1 organitzacions dista molt de ser un «cas tancat», i el seu desenvolupament requereix seguir-ne atentament l'evolució, tenint en compte la manera com repercuteix en les seves activitats i en les d'altres organitzacions crítiques de la societat civil palestina, en el compromís polític i econòmic d'actors externs i en el moviment de solidaritat i defensa dels drets de palestines i palestins.

El caso de las organizaciones 6+1 criminalizadas por Israel -Addameer, Al-Haq, Bisan Center, DCI-P, UAWC, UPWC y HWC- forma parte de una política y práctica más general de las autoridades israelíes para atacar y acosar a la sociedad civil palestina y a quienes critican la ocupación y las sistemáticas vulneraciones de derechos de palestinas y palestinos. Esta tendencia se enmarca en un escenario internacional de reducción del espacio de acción para la sociedad civil crítica, que, en este caso particular, se ha intensificado en los últimos años. El caso de las organizaciones 6+1 criminalizadas estuvo precedido por una serie de medidas, normas y actuaciones no solo contra organizaciones palestinas, sino también contra actores israelíes e internacionales involucrados en la investigación de la situación de la población palestina, en la denuncia de violaciones y abusos que les afectan y en la promoción y defensa de los derechos de palestinas y palestinos. La acción legal contra las ONG 6+1 criminalizadas, y en particular la designación de las seis como organizaciones terroristas, supone un salto cualitativo en las medidas adoptadas por las autoridades israelíes contra actores de la sociedad civil palestina. La reacción internacional a la criminalización de las organizaciones 6+1 -en especial, las muestras de solidaridad, el reconocimiento a la trayectoria y la labor que realizan estas ONG, y la denuncia sobre la falta de evidencias que justifiquen las medidas adoptadas en su contra- plantea interrogantes sobre el impacto a largo plazo de la criminalización y pone en duda el éxito de los esfuerzos de Israel por cuestionar y desacreditar la labor de estas entidades. Sin embargo, tal y como reconocen las y los representantes de las organizaciones afectadas, la criminalización ha impactado su trabajo y a sus equipos, y persiste la incertidumbre sobre cómo esta y otras posibles nuevas acciones y políticas de las autoridades israelíes pueden condicionar sus actividades en áreas clave para la sociedad palestina. La experiencia de las organizaciones 6+1 dista mucho de ser un «caso cerrado», y su desarrollo requiere seguir atentamente su evolución, teniendo en cuenta la manera en que repercute en sus actividades y en las de otras organizaciones críticas de la sociedad civil palestina, en el compromiso político y económico de actores externos y en el movimiento de solidaridad y defensa de los derechos de palestinas y palestinos.