The internal migration of foreigners in Spain

Abstract

Este trabajo fue presentado en : 2006 European Population Conference - Liverpool. Session - Changes in the Mediterranean model of immigration.

The purpose of this paper is to describe the internal migration of the foreign population in Spain. In particular, we intend to answer two questions: Are the internal migration patters of foreigners similar to those of natives? Do these migration patters differ by origin? The analysis is based on data from the Spanish Population Register, the Residential Variation Statistics and the Padron Continuo and another sources, which provides information on individuals changing place of residence by basic demographic and other socioeconomic characteristics. Following a descriptive analysis of migration patterns of foreigners and non-foreigners we have done multivariate analysis to explore some of the contextual characteristics that may influence differences in mobility among groups. Our preliminary findings suggest that, as observed in countries with a longer immigration tradition, the internal migration propensities and patterns of immigrants and natives differ significantly. Due to their demographic and social characteristics, immigrants tend to be more mobile than natives. Natives and immigrants of different origins also differ in their choice of destinations. Immigrants appear to be more influenced by social networks and seem thus less responsive than natives to regional economic factors and to the location of other amenities.

L'objectiu d'aquest article es descriure la migració interna de la població estrangera a Espanya. Particularment, ens plantegem respondre a dues preguntes: Els patrons de migració interior dels estrangers són similars a aquells dels autòctons? Quins factors influeixen més en aquestes diferències?. L'anàlisi es basa en les dades del registre de la població espanyola, en les Estadístiques de Variacions Residencials, el Padró Continu i altres fonts que proporcionen informació sobre els llocs de residència dels individus i altres característiques socioeconòmiques i demogràfiques. Desprès d'un anàlisi descriptiu dels models de migració dels estrangers i espanyols, hem aplicat un anàlisi multivariant per explorar alguns factors contextuals que poden influir en les diferències de mobilitat entre grups. Els nostres resultats preliminars suggereixen que, com ja s'ha observat en els països amb una major tradició immigratòria, les intensitat de migració interior d'immigrants i autòctons, difereixen significativament. Degut a les seves característiques demogràfiques i socials, els immigrants tendeixen a ser més mòbils que els autòctons. Els immigrants estan més influenciats per les xarxes socials i són menys sensibles que els autòctons en els factors econòmics regionals.

El propósito de este artículo es describir la migración interna de la población extranjera en España. En particular, nos planteamos responder a dos preguntas: ¿Los patrones de migración interior de extranjeros son similares a aquéllos de los nativos? ¿Qué factores influyen más en estas diferencias? El análisis se basa en los datos del registro de la población española, en las Estadísticas de Variaciones Residenciales, el Padrón Continuo y otras fuentes que proporcionan información sobre los lugares de residencia de los individuos y otras características socioeconómicas y demográficas. Tras un análisis descriptivo de los modelos de migración de extranjeros y españoles, hemos aplicado un análisis multivariante para explorar algunos factores contextuales que pueden influir en las diferencias de movilidad entre grupos. Nuestros resultados preliminares sugieren que, como ya se ha observado en los países con una mayor tradición inmigratoria, las intensidades de migración interior de inmigrantes y nativos difieren significativamente. Debido a sus características demográficas y sociales, los inmigrantes tienden a ser más móviles que los nativos. Los inmigrantes aparecen ser influenciados más por las redes sociales y parecer menos sensible que los nativos a los factores económicos regionales.