Los efectos del decrecimiento de las cohortes sobre la Constitución familiar : evidencia histórica comparada en España, Francia y Estados Unidos, 1920-1940

Abstract

Ponència presentada a la XXV Conferència Internacional de Població, IUSSP. Sessió 38: "Implicacions del tamany de les cohorts i de l'estructura per edat de la població". Tours, 18-23 de juliol de 2005.

Los efectos del tamaño de las cohortes en la formación de la familia han sido ampliamente estudiados, siguiendo los trabajos de Easterlin, considerando el mercado laboral como factor explicativo. El presente artículo examina una hipótesis distinta pero de consecuencias similares: con un matrimonio femenino prácticamente universal, las mujeres en las cohortes decrecientes se casarán más jóvenes y en una proporción mayor, siendo el mercado matrimonial el factor explicativo. Este tipo de desequilibrio en el mercado matrimonial tendrá un rápido impacto estimulando la nupcialidad femenina, contrariamente al menor impacto que se produce cuando hay un exceso de mujeres. En dos trabajos anteriores, los autores han desarrollado y verificado con éxito los mecanismos de ajuste para el caso de España durante el siglo XX. Mediante el uso de microdatos censales harmonizados y el análisis demográfico clásico, el trabajo se extiende ahora a los casos de Francia y Estados Unidos, buscando la generalización de la prueba en casos que difieren en la cronología y el grado de desequilibrio entre hombres y mujeres.

Els efectes de la grandària de les cohorts en la formació de la família han estat amplament estudiats, seguint els treballs d'Easterlin, considerant el mercat laboral como el factor explicatiu. El present article examina una hipòtesi diferent però de conseqüències similars: amb un matrimoni femení pràcticament universal, les dones en les cohorts decreixents es casaran més joves i en unes proporcions majors, essent el mercat matrimonial el factor explicatiu. Aquest tipus de desequilibri en el mercat matrimonial tindrà un ràpid impacte estimulant la nupcialitat femenina, contràriament al menor impacte que es produeix quan hi ha un excés de dones. En dos treballs anteriors, els autors han desenvolupat i verificat amb èxit els mecanismes d'ajust pel cas d'Espanya durant el segle XX. Mitjançant l'ús de les microdades censal harmonitzades i l'anàlisi demogràfica clàssica, el treball s'estén ara als casos d'Estats Units y França, buscant la generalització de la prova en casos que difereixen en la cronologia i el grau dels desequilibris entre homes i dones.

The effects of cohort sizes on family formation have been thoroughly studied, following Easterlin's seminal work that identified the labor market as the explanatory factor. The present paper proposes a different hypothesis but with similar consequences: assuming that marriage is almost universal for women and that women of shrinking birth-cohorts would marry younger and in greater proportions, that is, the marriage market would be the explanatory factor. This kind of marriage squeeze will have a rapidly increasing effect on female nuptiality, contrary to the smaller impact that occurs when there is an excess of women. In two earlier works, the authors have developed the mechanisms of adjustment and tested them successfully for 20th century Spain. Using recent comparable census microdata and formal demographic analysis, the study is now extended to France and the United States, with the aim to generalize the results to other countries that differ in their timing and sexratio imbalances.