dc.contributor.author
Iogna-Prat, Dominique
dc.date.accessioned
2020-10-19T13:39:12Z
dc.date.accessioned
2024-07-23T09:15:13Z
dc.date.available
2020-10-19T13:39:12Z
dc.date.available
2024-07-23T09:15:13Z
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/2072/377622
dc.description.abstract
Aquest article mira de demostrar que el concepte de femení era, abans de 1150, més fràgil, i que no serà fins el segle XII, amb el retrobament del pensament d'Aristòtil, quan se separarà de manera clara allò femení d’allò masculí i llurs rols centrats, respectivament, en l’àmbit domèstic i en el públic. Tanmateix, s'intenta demostrar que la dona, malgrat ser exclosa de qualsevol paper actiu en el si de l'Ecclesia des deis primers segles de la historia del Cristianisme, ocupa, no obstant, un lloc privilegia! en les representacions clericals, enteses com les múltiples metàfores sota que s'ha presentat. L'estudi es basa en textos deis segles VIIIIX per dos motius: perquè és en aquest moment quan es comencen a venerar les figures femenines de Maria Magdalena i de
la Verge Maria; i perquè l’època carolíngia representa un gran canvi en la historia de les dones.
cat
dc.description.abstract
Este artículo intenta demostrar que la noción de femenino era, antes de 1150, más débil, y que no será hasta el siglo XII, con el redescubrimiento del pensamiento de Aristóteles, cuando se separará claramente lo femenino de lo masculino, y sus roles respectivos en el ámbito doméstico y en el público. Se intenta demostrar que la mujer, a pesar de estar excluida desde los primeros siglos de la historia del cristianismo, de cualquier papel activo en el seno de la Ecclesia, es el apoyo privilegiado de las representaciones clericales, entendidas como las múltiples metáforas bajo las que ha sido presentada.
El estudio se basa en textos de los siglos VIII-IX por dos motivos: porque es en este momento cuando se empiezan a venerar las figuras femeninas de María Magdalena y de la Virgen; y porque la época carolingia representa un gran cambio en la historia de las mujeres.
spa
dc.description.abstract
The article aims to prove that, before 1150, the notion of the feminine was weak, and that it was not until the 12th century, when Aristotle's thought was rediscovered, that the feminine and the masculine were clearly divided, as were their respective roles in the domestic and public spheres. The hypothesis is that women, even though excluded from the beginning of Christian history from any active role in the bosom of the Ecclesia, occupied a privileged position in religious models, understood as the multiple metaphors under which they have been presented.
The study is based upon texts from the 8th-9th centuries for two reasons: the veneration of the figures of Saint Mary the Virgin and Saint Mary Magdaiene begin at this moment; and the Carolingian period represents a great change in women's history.
eng
dc.format.extent
8 p.
cat
dc.publisher
Museu Nacional d'Art de Catalunya
cat
dc.relation.ispartof
Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1994, vol. 2, pp. 3-10
cat
dc.rights
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/
dc.source
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
dc.subject.other
Edat mitjana
cat
dc.subject.other
Feminisme
cat
dc.subject.other
Història de la dona
cat
dc.title
La femme, métaphores et «réalité» (VIIIe-XIe siècles)
cat
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
cat
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
cat
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess