L'aurore de l'art roman dans le royaume d'Aragon

Abstract

La formació de l'art romànic a Aragó coincideix amb un moment històric molt dens, ple d'esdeveniments sobretot de caràcter polític, religiós i cultural que, entre altres conseqüències de singular relleu, van conduir a la formació del regne. Molts van ser els fenòmens concomitants que van incidir en les formes singulars en que l'art romànic cristal·litza a Aragó, per la qual cosa no poden ser aliens a l'historiador de l'art. Les ratzies musulmanes de l'any 999 en el comtat d'Aragó i les del 1006 en el de Ribagorça van provocar-hi la lògica reacció deis habitants, la profunda militarització de la societat i la natural proliferació de castells, que van ser construïts amb formes preromàniques evolucionades i amb d'altres de més innovadores, aportades pels mestres llombards. En el pla de l'arquitectura religiosa, la transició de l'art preromànic al romànic va tenir una evolució paral·lela a l'arquitectura dels castells. Les societats occidentals pamplonesa i aragonesa, arrelades a la tradició hispànica, van aprofundir en les seves formes artístiques inveterades, destinades ben aviat a esdevenir caduques davant el nou corrent llombard. La societat oriental o ribagorçana, vinculada des deis seus orígens al món català, no va fer sinó reproduir-ne les manifestacions artístiques fins que van veure's desplaçades per la impetuosa entrada en escena de l'art llombard, la vena estètica més creativa que en aquell moment va desenvolupar el migjorn europeu. No obstant això, lluny de constituir-se plenament, l'art llombard va manifestar a les terres ribagorçanes els mateixos problemes que a la resta de regions europees en que va germinar i que eren fruit de la seva naturalesa novella i debutant. A Ribagorça, aquests problemes van augmentar a causa de la crisi que va patir el país. L'annexió del comtat ribagorçà al poder pamplonès va provocar, juntament amb el desarrelament de la seva cultura tradicional, la implantació de l'art llombard a la zona occidental del regne i un intercanvi de formes artístiques que va fer possible el madur polimorfisme que caracteritza l'art aragonès de la segona meitat del segle XI.

La formación del arte románico en Aragón coincide con un denso momento, plagado de acontecimientos, sobre todo de carácter político, religioso y cultural, que condujeron, entre otras consecuencias de singular relieve, a la formación del reino. Muchos de esos fenómenos concomitantes incidieron en las singulares formas en las que cristalizó el arte románico en Aragón, por lo que no pueden ser ajenos al historiador del arte. Las razzias musulmanas de 999 en el condado de Aragón y de 1006 en el de Ribagorza provocaron la lógica reacción de sus habitantes, que condujo a una profunda militarización de la sociedad, con la natural proliferación de castillos que se construyeron tanto con for­mas prerrománicas evolucionadas como con otras más innovadoras, aportadas por los maestros lombardos. En el plano de la arquitectura religiosa, la transición del arte prerrománico al románico tuvo una evolución paralela a la castellológica. Las sociedades occidentales, pamplonesa y aragonesa, arraigadas en la tradición hispánica, profundizaron en sus inveteradas formas artísticas, destinadas a devenir pronto caducas frente a la nueva corriente lombarda. La sociedad oriental o ribagorzana, vinculada desde sus orígenes al mundo catalán, no hizo sino reproducir sus manifestaciones artísticas hasta que éstas se vieron ensombrecidas por la arrolladora entrada en escena del arte lombardo, la vena estética más creativa que en aquel momento desarrolló el mediodía europeo. No obstante, el arte lombardo, lejos de estar plenamente constituido, reprodujo en las tierras ribagorzanas los mismos problemas que en las restantes regiones europeas donde germinó y que eran fruto de su misma naturaleza primeriza y debutante. Problemas que en Ribagorza se vieron acrecentados por la crisis en la que se vio sumido el país. La anexión del condado ribagorzano al poder pamplonés provocó, junto al desarraigo de su cultura tradicional, la implantación en la zona occidental del reino del arte lombardo y un intercambio de formas artísticas que hicieron posible el maduro polimorfismo que caracterizó al arte aragonés de la segunda mitad del siglo XI.

The formation of Romanesque art in Aragon is contemporary to a dense mo­ment, full of events of political, reli­gious and cultural nature and that led among other consequences of the same importance to the formation of the kingdom. Many phenomena that hap­pened at the same time influenced on the particular ways that crystallized in the Romanesque art in Aragon; such phenomena can not be avoided by the historian of art. The muslims' attacks in 999 against the Earldom of Aragon and in 1006 against that of Ribagorza caused the natural re­sponse of their inhabitants, which led to a deep militarization of the society, with the abundance of castles that were built from the evolution of the lPreromanes­que ways as well as to the more innova­tors that were brought into by the Lom­bard masters. As regards to the religious architecture, the transition from Preromanesque art to the Romanesque had parallelism as regards to the building of castles. The Western, Pamplonese and Aragonese societies settled in Hispanic tradition deepened in their artistic ways which were going to remain no longer before the new Lombard current. The Eastern or Ribagorzan society linked form its origins to the Catalan world reproduced its artistic manifestations until they were darkened by the sweeping arrival of the Lombard art, which was devel­oped in the Southern Europe. However, Lombard art, far from being fully developed, reproduced in the Ribagorzan lands the same problems as in the rest of European regions, a clear consequence of its beginner oature. Problems that in Ribagorza were enlarged by the crisis undergone by the country. The annexation of the Earldom of Ribagorza to the Pamplonese authority caused, together with a detachment of its cultural traditions, the establishing of Lombard art in the Western society and an interchange of artistic ways that made it possible a nature polimorfism that characterized Aragonese art in the second half the 11th century.