No és fàcil respondre què és i què ha estat Europa. Europa no té una identitat cultural o lingüística més que una història d’Europa hauríem de referir-nos a l’existència de diverses històries europees. I amb tot, tampoc és raonable mantenir que el mot «Europa» no es refereix a una realitat consistent o que Europa és una mera afirmació retòrica. Els orígens d’Europa són complexos i molt antics: tots els pobles d’Europa compartim l’origen grec i l’origen semita de la nostra cultura. Per altra banda, el cristianisme ha estat, culturalment, un lloc de síntesi daquests dos orígens, així com un element crucial de vertebració de la realitat europea. L’humanisme en general és un ingredient igualment constitutiu de l’ànima europea duna manera molt especial, de la modernitat. I amb tot, la temptació constant en l’ús de la violència i la fascinació per la destrucció no són aspectes aliens a la realitat del vell continent.

No es fácil responder qué es y qué ha sido Europa. Europa no tiene una identidad cultural o lingüística; más que una historia de Europa tendríamos que referirnos a la existencia de varias historias europeas. Además, tampoco es razonable mantener que el término «Europa» no se refiere a una realidad consistente o que Europa es una mera afirmación retórica. Los orígenes de Europa son complejos y muy antiguos: todos los pueblos de Europa compartimos el origen griego y el semita de nuestra cultura. Por otro lado, el Cristianismo ha sido, culturalmente, un lugar de síntesis de estos dos orígenes, así como un elemento crucial de vertebración de la realidad europea. El humanismo en general es un ingrediente igualmente constitutivo del alma europea, de una manera muy especial de la modernidad. Y con todo, la tentación constante en el uso de la violencia y la fascinación por la destrucción no son aspectos ajenos a la realidad de Europa.

Il n’est pas facile de définir ce qu’est et ce qu’a été l’Europe. L’Europe n’a pas une identité culturelle ou linguistique ; nous devrions parler de l’existence de diverses histoires européennes, plutôt que d’une histoire de l’Europe. Cela dit, il n’est pas non plus raisonnable de soutenir que le terme « Europe » ne fait pas référence à une réalité consistante ou que l’Europe est une simple affirmation rhétorique. Les origines de l’Europe sont complexes et très anciennes : tous les peuples d’Europe partagent l’origine grecque et l’origine sémite de notre culture. D’autre part, d’un point de vue culturel, le christianisme a été un lieu de synthèse de ces deux origines, ainsi qu’un élément fondamental de structuration de la réalité européenne. L’humanisme en général est un ingrédient également constitutif de l’esprit européen ; d’une manière très spéciale, de la modernité. Cela dit, la tentation constante de recourir à la violence et la fascination pour la destruction ne sont pas des aspects étrangers à la réalité du Vieux Continent.

There is no easy answer to the question of what Europe is or has been, insofar as Europe has no unified cultural or linguistic identity. Rather than a single history of Europe, therefore, we should speak of a variety of European histories. Yet even so, it is unreasonable to argue that the word “Europe” does not refer to a coherent reality or that it is merely a rhetorical flourish. The origins of Europe are complex and very old: all the peoples of Europe share the Greek and Semitic origins of our culture. At the same time, Christianity has been both a locus of synthesis for these cultural strands and a crucial element in the structuring of European reality. Humanism in general is similarly a constituent ingredient of the European soul and, in a very special sense, of modernity. Nonetheless, a constant temptation to use violence and a fascination with destruction are not aspects alien to the reality of the Old Continent.