El repertori simfònic per a tenora és un camp molt desconegut entre els intèrprets d'aquest instrument i poc estudiat des del punt de vista musicològic. Tot i això, tot feia pensar que hi havia d'haver repertori simfònic ja que la tenora es va crear al segle XIX per a ser tocada en bandes militars i orquestres simfòniques, concebuda com a oboè tenor. Aquest treball està encarat en estudiar com i per què s'ha incorporat la tenora en formacions simfòniques, tant bandes com orquestres, des de la presentació que en va fer Andreu Toron a Perpinyà el 1850 fins a l'actualitat, per observar què passa en cadascun dels períodes històrics, polítics i socials, i també per entendre els motius pels quals diversos compositors han utilitzat l'instrument en les seves obres –a partir de l'estudi de l'encàrrec de l'obra, l'intèrpret i el moment de l'estrena. Per a fer-ho, s'ha pres com a punt de partida un llistat d'obres no exhaustiu elaborat en el procés de recerca.

El repertorio sinfónico para tenora es un campo muy desconocido entre los intérpretes de este instrumento y poco estudiado des del punto de vista musicológico. Aun así, todo apuntaba a que debía de haber repertorio sinfónico ya que la tenora se creó el siglo XIX para ser tocada en bandas militares y orquestas sinfónicas, concebida como oboe tenor. Este trabajo pretende estudiar cómo y por qué se ha incorporado la tenora en formaciones sinfónicas, tanto bandas como orquestas, des de la presentación que hizo de ella Andreu Toron a Perpiñán el 1850 hasta la actualidad, pera observar qué pasa en cada uno de los períodos históricos, políticos y sociales, y a la vez para entender los motivos por los que diferentes compositores han utilizado el instrumento en sus obras –a partir del estudio del encargo de la obra, el intérprete y el momento del estreno. Para ello se ha tomado como punto de partida un listado de obras no exhaustivo elaborado en el proceso de investigación.

The symphonic repertoire for tenora is a very unknown field among the performers of this instrument and little studied from the musicological point of view. However, everything meant that there was to be a symphonic repertoire since the tenora was created in the nineteenth century to be played in military bands and symphonic orchestras, conceived as a tenor oboe. This work is focused on studying how and why the tenora has been incorporated into symphonic formations, both wind bands and orchestras, from the presentation that made Andreu Torón in Perpignan in 1850 until today, to observe what happens in each of the historical, political and social periods, and also to understand the reasons why several composers have used the instrument in their works –from the study of the commission of the work, the performer and the moment of the premiere. To do this, it was taken as starting point a list of non-exhaustive works elaborated in the research process.