Preservación de información de redes sociales virtuales

Abstract

L'objectiu d'aquest treball és presentar quina és la situació en què es troba la preservació d'informació de les xarxes socials virtuals. Davant l'interès sorgit per l'herència cultural, on es té molt en compte la informació nascuda digital, des de diferents institucions s'ha decidit posar solució als problemes tècnics sorgits en tractar la preservació digital de llarga durada. Aquests problemes requereixen d'unes polítiques administratives que facin front a qüestions legals. D'una banda, el respecte a la privacitat i protecció de dades, per l'altra, la defensa de la propietat intel·lectual. Tot això, sense menyscabar el dret a l'ús de la informació. En el text, es van presentar estratègies de preservació de dades que ja està emprant: interfície de preservació d'aplicacions (API), revenedor de dades, serveis a tercers, plataforma de serveis de autoarxivat, identificadors de dades d'investigació i, l'última, documentació d'investigació i metadades. Alhora, aquestes estratègies han de ser explicades mitjançant les cinc xarxes socials virtuals triades: Facebook, Instagram, LinkedIn, MySpace i Twitter. Finalitzarem amb l'estudi de cas de Tuenti.

The aim of this essay is to analyze the preservation of virtual social networks. Cultural heritage includes digitally born documents. It is intended to achieve a long-term preservation. Realistic policies are needed to solve the problems. We must work on data protection and the defense of intellectual property. Always accepting the right to information. The strategies of social preservation that we present are application programming interfaces (API), data resellers, third-party services, platform self-archiving services, research dataset identifiers and research documentation and metadata. Along with the strategies we present projects carried out with five social networks, Facebook, Instagram, LinkedIn, MySpace and Twitter. Finally, we look at study case about the most successful Spanish social network sites named Tuenti.

El objetivo de este trabajo es presentar cuál es la situación en la que se encuentra la preservación de información de las redes sociales virtuales. Ante el interés surgido por la herencia cultural, donde se tiene muy en cuenta la información nacida digital, desde distintas instituciones se ha decidido poner solución a los problemas técnicos surgidos al tratar la preservación digital de larga duración. Estos problemas requieren de unas políticas administrativas que hagan frente a cuestiones legales. Por una parte, el respeto a la privacidad y protección de datos, por otra, la defensa de la propiedad intelectual. Todo ello, sin menoscabar el derecho al uso de la información. En el texto, se van presentar estrategias de preservación de datos que ya está empleando: interfaz de preservación de aplicaciones (API), revendedor de datos, servicios a terceros, plataforma de servicios de autoarchivado, identificadores de datos de investigación y, la última, documentación de investigación y metadatos. Al mismo tiempo, dichas estrategias serán explicadas mediante las cinco redes sociales virtuales elegidas: Facebook, Instagram, LinkedIn, MySpace y Twitter. Finalizaremos con el estudio de caso de Tuenti.