A difícil inserção territorial das linhas elétricas de alta tensão: ferrovias, eletricidade e sistema de cidades no corredor fluvial do Noguera Pallaresa (Lleida)

Abstract

Peer-reviewed

Construction of new infrastructures tends to generate positive effects in served territories. However, this assumption does not hold for all cases. In this paper, we pretended to prove that a territory well-endowed with infrastructures could show low levels of development. To that end, we analysed settlements along the river corridor of Noguera Pallaresa (Lleida). In the early 20th century, dams and hydroelectric plants were projected to supply energy throughout Catalonia. In addition, a railway and a main road were built to improve the accessibility in the corridor. All this would have induced a strong local development. However, an abrupt topography, a poorly focused infrastructural planning and the will of saving costs in building networks, were just some of the causes that limited economic and population growth.

La construcción de nuevas infraestructuras tiende a generar efectos positivos en los territorios atendidos. Sin embargo, este supuesto no se cumple para todos los casos. En el presente trabajo se pretender probar que un territorio bien dotado con infraestructuras puede mostrar bajos niveles de desarrollo. Para ello, se analiza los asentamientos situados a lo largo del corredor fluvial del Noguera Pallaresa (Lleida). A principios del siglo XX, se proyectaron en éste grandes presas con centrales hidroeléctricas para abastecer energéticamente toda Cataluña. Además, se construyó un ferrocarril y una carretera para mejorar la accesibilidad en el corredor. Todo ello tendría que haber inducido un fuerte desarrollo local. Ahora bien, una topografía abrupta, una planificación infraestructural mal enfocada y la voluntad de ahorrar costes en la construcción de las redes, son solo algunas de las causas que habrían limitado el crecimiento económico y poblacional.

La construcció de noves infraestructures tendeix a generar efectes positius als territoris atesos. No obstant això, aquest supòsit no es compleix per a tots els casos. En el present treball es pretendre provar que un territori ben dotat amb infraestructures pot mostrar baixos nivells de desenvolupament. Per a això, s'analitza els assentaments situats al llarg del corredor fluvial del Noguera Pallaresa (Lleida). A principis del segle XX, es van projectar en aquest grans preses amb centrals hidroelèctriques per proveir energèticament tota Catalunya. A més, es va construir un ferrocarril i una carretera per millorar l'accessibilitat en el corredor. Tot això hauria d'haver induït un fort desenvolupament local. Ara bé, una topografia abrupta, una planificació infraestructural mal enfocada i la voluntat d'estalviar costos en la construcció de les xarxes, són solament algunes de les causes que haurien limitat el creixement econòmic i poblacional.