This article provides evidence in favour of social media serving as facilitators of public deliberation, in contrast with the hypothesis that emphasises the dominance of the 'echo chamber' effect. It focuses on conversational interactions on Twitter between supporters from opposite sides in a potentially highly polarised political issue, i.e. the debate on the independence of Catalonia, which is used as a case study. Methodologically we rely on a random sample of communications on the Twitter reply network, involving for and against independence supporters. Remarkably, despite the tendency of forming homophilic networks, we find that communication across political lines is relatively frequent. Furthermore, heterogeneous conversations (where opposing sides are engaged in a dialogue) tend to be significantly longer than homogenous ones (where all participants share the same view), which can be seen as a sign of genuine deliberation based on reasonably exchanging arguments between competing viewpoints.

Este artículo proporciona evidencias de que las redes sociales sirven como facilitadores de la deliberación pública, en contraste con la hipótesis que enfatiza el predominio del efecto 'cámara de eco'. Se centra en las interacciones conversacionales en Twitter entre partidarios de lados opuestos en un tema político potencialmente muy polarizado, es decir, el debate sobre la independencia de Cataluña, que se utiliza como un caso de estudio. Metodológicamente dependemos de una muestra aleatoria de comunicaciones en la red de respuesta de Twitter, que implica a partidarios y contrarios a la independencia. Sorprendentemente, a pesar de la tendencia de formar redes homófilas, encontramos que la comunicación sobre líneas políticas es relativamente frecuente. Además, las conversaciones heterogéneas (donde los lados opuestos se enfrentan en un diálogo) tienden a ser significativamente más largas que las homogéneas (donde todos los participantes comparten la misma opinión), lo que puede verse como un signo de genuina deliberación basada en el intercambio razonable de argumentos entre puntos de vista enfrentados.

Aquest article proporciona evidències que les xarxes socials serveixen com a facilitadors de la deliberació pública, en contrast amb la hipòtesi que emfatitza el predomini de l'efecte 'càmera d'eco'. Se centra en les interaccions conversacionals a Twitter entre partidaris de costats oposats en un tema polític potencialment molt polaritzat, és a dir, el debat sobre la independència de Catalunya, que s'utilitza com un cas d'estudi. Metodològicament depenem d'una mostra aleatòria de comunicacions a la xarxa de resposta de Twitter, que implica partidaris i contraris a la independència. Sorprenentment, tot i la tendència de formar xarxes homòfiles, trobem que la comunicació sobre línies polítiques és relativament freqüent. A més, les converses heterogènies (on els costats oposats s'enfronten en un diàleg) tendeixen a ser significativament més llargues que les homogènies (on tots els participants comparteixen la mateixa opinió), el que es pot veure com un signe de genuïna deliberació basada en l'intercanvi raonable d'arguments entre punts de vista enfrontats.