El valor simbòlic que han adquirit els termes dels colors en les diferents cultures al llarg de la història explica que siguin un element recurrentment utilitzat per a la creativitat lèxica. En aquest treball abordem, des d’una perspectiva lingüística, un aspecte de l’estudi dels termes dels colors que ha estat poc tractat fins ara: el paper que juguen en la resemantització de les unitats lèxiques d’una llengua. Per fer-ho, partim, d’una banda, d’alguns dels conceptes fonamentals establerts des de l’antropologia lingüística, i de l’altra, dels supòsits teòrics de la semàntica cognitiva. Després de donar compte, en els primers apartats, dels conceptes teòrics fonamentals en què ens basem, analitzem un corpus de neologismes polilèxics lexicogràfics que contenen un mot de color, i acabem centrant-nos en l’anàlisi d’aquelles unitats que inclouen el mot verd, amb la finalitat de determinar els mecanismes semàntics i les relacions conceptuals que han motivat que, a partir del primer sentit de color, se n’hagin establert de nous.

Colour words have symbolic meanings, which have been acquired over the years and through different cultures. This is why «colour» words are widely used to create new lexical units. In this article, the authors analyse an aspect of the names of colours that is relatively unstudied: their role in the shifting of meaning of a language’s new lexical units. This linguistic study is based on fundamental linguistic anthropology concepts and also on the theoretical assumptions of Cognitive Semantics. After establishing fundamental notions, the study analyses a corpus of lexicographical polylexical neologisms containing a colour word. It focuses on the analysis of those units that include the word «green». The authors’ objective is to determine the semantic mechanisms and conceptual relationships that have generated new meanings of colour words or containing a colour word.