El Tribunal de Contrafaccions fou una institució mixta i paritària, formada per tres jutges de part de la monarquia i tres de part dels braços de la Cort de Catalunya. La seva missió fou defensar a escala suprema, per sobre del mateix rei, el respecte envers el dret català. La seva activitat va condemnar i va prevenir actuacions contràries a les constitu-senyorials. El Tribunal funcionà de manera intensa entre els anys 1702 i 1705, durant el regnat de Felip de Borbó. Ara en un període dramàtic de la Guerra de Successió, com a mínim entre gener i juny de l’any 1713. Ens consta a través d’unes ratlles de les Narraciones históricas de Francesc de Castellví, als Dietaris de la Generalitat de Catalunya i, sobretot, gràcies a un procés inèdit que hem localitzat a l’ACA de Barcelona. En tal procés, els sis jutges de contrafaccions, posicionats unànimement, aconseguiren que dos civils humils fossin sostrets de la jurisdicció militar que els havia condemnat il·legítimament a quatre anys remant a galeres. El Tribunal acabà sentenciant que el responsable de jurisdicció a Catalunya en el futur. El Decret de Nova Planta (1715-1716) aboliria aquest important òrgan, com la resta d’institucions polítiques catalanes d’arrel pactista i iuscentrista.