Abordamos el tema de la posible influencia de la actividad psicoterapéutica en el desarrollo de la empatía. No existe consenso en si la empatía es un rasgo o habilidad estática, o si puede desarrollarse. Sin embargo, los principales modelos en psicoterapia coinciden en que es un aspecto de especial relevancia para el proceso terapéutico. Nuestro objetivo es contribuir al estudio de la empatía, con un planteamiento de trabajo de investigación con muestras ficticias. Nuestra hipótesis de trabajo es que la capacidad empática se puede incrementar con la práctica de la empatía en el ejercicio de la psicoterapia. Para lo que aislamos la influencia de las variables sexo, edad y nivel de estudios.

Abordem el tema de la possible influència de l'activitat psicoterapèutica en el desenvolupament de la empatia. No hi ha consens en si l'empatia és un tret o habilitat estàtica, o si pot desenvolupar-se. No obstant això, els principals models en psicoteràpia coincideixen que és un aspecte d'especial rellevància per al procés terapèutic. El nostre objectiu és contribuir a l'estudi de l'empatia, amb un plantejament de treball d'investigació amb mostres fictícies. La nostra hipòtesi de treball és que la capacitat empàtica es pot incrementar amb la pràctica de l'empatia en l'exercici de la psicoteràpia. Per això aïllem la influència de les variables sexe, edat i nivell d'estudis.

We address the issue of the possible influence of psychotherapeutic activity in the development of empathy. No consesus exists if empathy is a static trait of skill, or it can be developed. However, the main models in psychotherapy agree that it is an aspect of particular relevance to the therapeutic process. Our goal is to contribute to the study of empathy with fictitious empirical data to provide relevant information about it. Our working hypothesis is that empathic capacity can be increased with the practice of empathy in the application of psychotherapy. For that purpose we isolate the influence of sex, age and educational level.