Les conclusions que de l’estudi epigràfic se'n poden treure són coincidents amb les que ens aporten les dades de les excavacions arqueològiques. En primer lloc, podem comprovar una utilització de l’àrea com a espai funerari des de l’inici de la colònia de Barcino, amb una continuïtat i, a vegades, superposició de tombes, que arriba fins a ben entrat el segle III dC. Lògicament, la fase que se'ns mostra més potent és la més recent, que arrenca de les darreries del segle II dC per entrar en el III. Tret dels testimonis inicials, que ens fan conèixer fins i tot magistrats de la ciutat, el gruix dels documents correspon a monuments funeraris de les classes menys privilegiades, lliberts i esclaus que, de vegades, ens manifesten una entranyable vessant humana d’afectuoses relacions, en què sovintegen els diminutius. A vegades, l’estatus dels personatges és obertament declarat; en d’altres el deduïm dels termes de parentiu amb una onomàstica que acostuma a ser també ben transparent.

Las conclusiones que se pueden extraer del estudio epigráfico coinciden con las que nos aportan los datos de las excavaciones arqueológicas. En primer lugar, podemos comprobar una utilización del área como espacio funerario desde los orígenes de la colonia de Barcino, con una continuidad y, a veces, superposición de tumbas, y hasta bien entrado el siglo III d.C. Lógicamente, la fase que se nos muestra más potente es la más reciente, que arranca de las postrimerías del siglo II d.C. para entrar en el siglo III. A excepción de los testimonios iniciales, que nos dan a conocer incluso magistrados de la ciudad, el grueso de los documentos corresponde a monumentos funerarios de las clases menos privilegiadas, libertos y esclavos que, a veces, nos manifiestan una entrañable vertiente humana de relaciones afectuosas, en las que abundan los diminutivos. En ocasiones, el estatus de los personajes es declarado abiertamente; en otras, lo deducimos de los términos de parentesco con una onomástica que también suele ser muy transparente.

Les conclusions que l’on peut extraire de l’étude épigraphique coïncident avec celles que nous apportent les données des fouilles archéologiques. En premier lieu, nous pouvons constater une utilisation de la zone comme espace funéraire depuis les origines de la colonie de Barcino, avec une continuité et parfois une superposition de tombes et cela jusque bien avant dans le IIIe siècle de notre ère. Logiquement, la phase qui paraît la plus importante est la plus récente. Elle débute vers la fin du IIe siècle de notre ère pour entrer dans le IIIe siècle. À l’exception des témoignages initiaux qui nous permettent même de connaître des magistrats de la ville, la plus grande partie des documents correspond à des documents funéraires des classes les moins privilégiées, affranchis et esclaves, qui, parfois, font montre d’un profond penchant humain de relations affectueuses où abondent les diminutifs. Dans certaines occasions, le statut des personnages est clairement manifesté, d’autres fois, nous le déduisons des termes de parenté avec une onomastique qui est en général aussi très transparente.