Diagnosi de necessitats socials i educatives de l'aula multilingüe: aproximació des del cas de matemàtiques

Abstract

El nostre objectiu principal ha estat estudiar el desenvolupament de competències discursives de l’alumnat (d’origen) estranger que contribueixin a entendre i atendre les seves necessitats socials i educatives a l’aula (de matemàtiques) multilingüe. Amb aquesta intenció, hem dut a terme accions científiques a dos nivells: amb professorat i amb estudiants. Quant a la caracterització de la complexitat normativa de l’aula de matemàtiques multilingüe, tal com estava previst: 1) hem exemplificat diverses normes socials i lingüístiques existents en el desenvolupament de pràctiques matemàtiques a l’aula; i 2) hem particularitzat el fenomen de la diversitat de normes socials i lingüístiques en casos de sessions de classe de secundària. Quant a la documentació d'indicadors de progrés en la comprensió de normes socials i lingüístiques de l’aula, i en el desenvolupament de competències discursives d’adequació a aquestes normes, tal com estava previst: 1) hem caracteritzat estratègies d’ensenyament i aprenentatge de normes socials i lingüístiques en situacions d’interacció social en petit i gran grup; i 2) hem construït criteris de seguiment del grau de desenvolupament de competències discursives d’adequació a les normes, tant pel que a professorat com alumnat. Finalment, quant a l'anàlisi de la contribució de les competències discursives a la construcció d’identitats socials, lingüístiques i matemàtiques compartides: 1) hem estudiat els usos que l’estudiant (d’origen) estranger fa de normes escolars vinculades a pràctiques socials, lingüístiques i matemàtiques; i 2) hem examinat la construcció de significats socials, lingüístics i matemàtics compartits en un ampli ventall de processos d’adequació a normes de l’aula orquestrades pel professorat de la nostra mostra.

Our main goal has been to explore how immigrant students or children of immigrant families develop discursive competences to understand and give support to their social and educational needs in the multilingual (mathematics) classroom. Taking into account this goal, we have accomplished several actions with both groups of teachers and groups of students. Concerning the characterization of the normative complexity in the multilingual mathematics classroom, and following our initial planning: 1) we have illustrated a diversity of social and language norms across school mathematical practices; and 2) have considered particularities of such phenomenon of diversity for the case of lessons in secondary schools. Concerning the search for indicators of progress in the comprehension of social and language norms in the classroom, and in the development of discursive competences to adjust norms: 1) we have found effective teaching and learning strategies in situations of pair and group work; and 2) have elaborated on criteria to assess students and teachers' interpretations of certain norms. Finally, concerning the analysis of connections between discursive competences and shared social, language, and mathematical identities: 1) we have examined some of the students' uses of norms regulating social, language and mathematical practices; and 2) have explored the construction of social, language and mathematical meanings in the teachers' orchestration of classroom norms.