Estudi realitzat a partir d’una estada a la University of Oxford, Gran Bretanya, entre 2010 i 2012. Durant l’estada postdoctoral a la University of Oxford s’han efectuat dos estudis relacionats amb l’onomàstica dels faraons d’Egipte i que constitueixen una continuació de l’anàlisi de la titulatura d’Alexandre el Gran realitzada prèviament per l’investigador en la seva recerca doctoral. El primer estudi examina la titulatura faraònica dels emperadors romans en comparació amb la d’Alexandre i, en especial, la significació ideològica i política dels paral•lelismes onomàstics existents entre elles, els quals han estat analitzats en el marc de la imitatio-aemulatio-comparatio Alexandri. Per al cas d’August, s’ha arribat a la conclusió que l’adopció de determinats apel•latius egipcis utilitzats anteriorment per Alexandre pot ser interpretada com un exemple local o estrictament egipci d’imitatio Alexandri, mentre que, en relació amb la resta d’emperadors, atès que les seves titulatures faraòniques es basen o imiten la del primer emperador, aquestes represes han de ser vistes més aviat com un exemple d’imitatio (o comparatio) Augusti. El segon estudi versa sobre la titulatura faraònica egípcia i la tradició annalística. A partir d’una anàlisi comparativa dels protocols onomàstics dels fundadores de cadascuna de les dinasties, s’ha intentat determinar si determinats noms o epítets s’empren de forma recurrent i d’una manera deliberada per tal de senyalar canvis dinàstics, és a dir, noves realitats polítiques. En concret, s’ha pretès establir fins a quin punt determinats recursos onomàstics tenen el seu reflex en la divisió en dinasties de Manetó i, alhora, determinar en quina mesura l’estudi de l’onomàstica faraònica pot contribuir al coneixement de com els egipcis conceptualitzaren i organitzaren el seu propi passat.

Report for the scientific sojourn carried out at the University of Oxford, United Kingdom, from 2010 to 2012. During my postdoctoral stay at the University of Oxford I have carried out two studies on the Royal names of the Egyptian pharaohs, which constitute a continuation of the analysis of the titulary of Alexander the Great, previously dealt with in my doctoral thesis. The first study examines the Egyptian royal titularies of the Roman emperors compared to that of Alexander, dwelling on the ideological and political significance of the onomastic parallels that exist between them. These similarities have been analysed within the framework of the imitatio-aemulatiocomparatio Alexandri. In the case of Augustus, I conclude that the adoption of a number of Egyptian appellatives formerly used by Alexander may be interpreted as a local or specifically Egyptian exemple of the imitatio Alexandri. On the other hand, as regards the rest of the emperors, these borrowings must rather be viewed as an example of imitatio (o comparatio) Augusti, since their titularies are based on or imitate that of the first emperor. The second study deals with the conceptions of the past and their intertwining with royal onomastics. Through a comparative analysis of the titularies of the founders of all dynasties, I aimed to determine whether specific names or epithets are used as a recurrent and deliberate mechanism for marking dynastic changes, namely the starting of new political cycles. Specifically, I intended to clarify to what extent certain onomastic resources may have a correlate in Manetho’s division into dynasties and, at the same time, how far the study of royal onomastics can shed light on Egyptian conceptualisations and orderings of history.