dc.contributor |
Institut Català Internacional per la Pau |
dc.contributor.author |
Schünemann, Julia |
dc.date.accessioned |
2011-07-18T07:32:08Z |
dc.date.available |
2011-07-18T07:32:08Z |
dc.date.created |
2011-06 |
dc.date.issued |
2011-07-18T07:32:08Z |
dc.identifier.issn |
2014-2765 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2072/152183 |
dc.format.extent |
6 p. |
dc.format.extent |
221953 bytes |
dc.format.mimetype |
application/pdf |
dc.language.iso |
cat |
dc.relation.ispartofseries |
ICIP policy papers;01 |
dc.rights |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original i l'Institut i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/) |
dc.subject.other |
Manteniment de la pau |
dc.subject.other |
Mantenimiento de la paz |
dc.subject.other |
Peacekeeping |
dc.subject.other |
Construcció de pau |
dc.subject.other |
Construcción de paz |
dc.subject.other |
Peacebuilding |
dc.subject.other |
Prevenció de conflctes |
dc.subject.other |
Prevencion de conflictos |
dc.subject.other |
Conflict prevention |
dc.subject.other |
Unió Europea |
dc.subject.other |
Unión Europea |
dc.subject.other |
European Union |
dc.title |
La prevenció de conflictes de la Unió Europea deu anys després de Göteborg |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/report |
dc.subject.udc |
35 - Administració pública. Govern. Assumptes militars |
dc.description.abstract |
La Unió Europea (UE) ha fet passos molt significatius des que va adoptar el Programa de Göteborg per a la Prevenció de Conflictes Violents el 2001. Malgrat tot, els obstacles institucionals, una priorització insuficient i la manca d'un compromís polític clar han estat impediments fonamentals perquè la UE concretés les seves ambicions d'erigir-se en un actor global més eficaç en la prevenció de conflictes i la construcció de la pau. La pràctica concreta de la UE encara és el reflex d'una perspectiva de la gestió de les crisis clarament reactiva més que no pas d'un plantejament genuí favorable a la prevenció de conflictes. Aquest document d'actuació, principalment adreçat als qui dicten la política a seguir i les decisions de la UE i dels seus estats membres, exposa que la UE ha de realitzar un canvi que va de la simple gestió de crisis a posar més èmfasi en la prevenció de conflictes, tot augmentant així els seus avantatges comparatius. Això exigeix tenir unes prioritats clares i millorar el sistema d'alarma primerenca de la UE. Cal que la prevenció de conflictes s’integri de forma transversal en totes les polítiques exteriors d'Europa i que constitueixi el nucli del SEAE (el Servei Europeu d'Acció Exterior). Aparentment, el Tractat de Lisboa i el SEAE constitueixen una oportunitat única per a millorar la coherència i l'eficàcia de la UE com a actor globlal. Ara bé, s'està aprofitant aquesta oportunitat fugissera? |