Aquest estudi es proposa estudiar els vincles que hi ha entre La nouvelle Héloïse (1761) de Jean-Jacques Rousseau i l'obra dramàtica de Joan Ramis i Ramis, especialment la seva Lucrècia (1769), tot i les dificultats que la recepció de Rousseau va tenir en la Menorca il·lustrada. En aquest sentit, el gruix del treball es dedica als elements que tenen en comú les obres de referència, pel que fa al tractament literari dels temes centrals, com ara el que vehicula la sensibilitat preromàntica que irromp en el panorama creatiu de l'Europa del moment, més enllà de les propostes estrictament formals i de contingut del neoclassicisme, i també quant als motius i la intencionalitat dels dos autors.

Cette étude se propose établir les relations qu'il y a entre La nouvelle Héloïse (1761) de Jean-Jacques Rousseau el l'oeuvre dramatique de Joan Ramis i Ramis, spécialement sa Lucrècia (1769), malgré les difficultés que la réception de Rousseau êut pu avoir à la Menorca illustrée de la fin du XVIIIème siècle. En ce sens, le plus important du travail se consacre aux éléments que ont en commun les oeuvres de référence, quant au traitement littéraire des thèmes centraux, comme celui qui véhicule la sensibilité préromantique que fait irruption dans le panorama créatif de l'Europe du moment, au delà des propositions strictement formels et de contenu du neoclassicisme, et aussi au sujet des motifs et la intentionnalité des deux auteurs.

Este estudio se propone establecer los vínculos que existen entre La nouvelle Héloïse (1761) de Jean-Jacques Rousseau y la obra dramática de Joan Ramis i Ramis, especialmente su Lucrècia (1769), a pesar de las dificultades que la recepción de Rousseau pudo tener en la Menorca ilustrada de finales del siglo XVIII. En este sentido, la mayor parte del trabajo se dedica a los elementos que tienen en común las obras de referencia, en lo que se refiere al tratamiento literario de los temas centrales, como, por ejemplo, el que vehicula la sensibilidad prerromántica que irrumpe en el panorama creativo de la Europa del momento, un paso más allá de las propuestas estrictamente formales y de contenido del neoclasicismo, y también en cuanto a los motivos y la intencionalidad de los dos autores.

This paper aims to establish links between La nouvelle Héloïse (1761) of Jean-Jacques Rousseau and the literary work of Joan Ramis i Ramis, especially his Lucretia (1769), despite the difficulties which the diffusion of Rousseau might have in the late eighteenth century in Menorca.