Eficàcia del drenatge autogen combinat amb l’ús de biofeedback en pacients pediàtrics amb fibrosi quística

Abstract

Introducció: El drenatge autogen (DA) és una tècnica de fisioteràpia respiratòria que s’utilitza per mobilitzar secrecions en pacients amb malalties pulmonars cròniques com la fibrosi quística (FQ). Tot i estar àmpliament implementada, la seva execució pot resultar complexa, especialment en infants. En aquest context, sorgeix la possibilitat de complementar el DA amb biofeedback respiratori, una eina que pot ajudar a millorar l’aprenentatge i l’eficiència de la tècnica. Tot i que la seva aplicació en fisioteràpia respiratòria és encara limitada, estudis previs en altres àmbits clínics han mostrat el seu potencial com a eina d’entrenament motor, i algun estudi pilot en FQ suggereix una millora en la consciència respiratòria i l’adherència terapèutica. Objectius: L’objectiu principal és avaluar l’eficàcia del DA combinat amb biofeedback respiratori respecte a la mobilització de secrecions en pacients pediàtrics. Com a objectius secundaris, es contempla analitzar la quantitat de secrecions expectorades durant les sessions, els efectes sobre la saturació d’oxigen (SpO₂), la freqüència respiratòria (FR) i la preferència dels pacients respecte a la tècnica utilitzada. Metodologia: Estudi de tipus assaig clínic aleatoritzat creuat obert i prospectiu. Participaran 20 pacients pediàtrics amb diagnòstic de FQ amb seguiment a l’Hospital Sant Joan de Déu. Cada participant rebrà les dues intervencions amb una durada de tres setmanes (DA amb i sense biofeedback) en dues fases separades per un període de neteja de nou dies. La variable principal serà la quantitat d’esput mobilitzada, mesurada pel seu pes. També es recolliran dades de SpO₂, FR i valoracions subjectives postintervenció. Tant l’aplicació de les tècniques com la recollida de dades serà realitzada pel mateix fisioterapeuta, això implica que l’estudi es desenvoluparà sense emmascarament.

Introduction: Autogenic drainage (AD) is a respiratory physiotherapy technique used to mobilize secretions in patients with chronic pulmonary diseases such as cystic fibrosis (CF). Although it is widely implemented, its execution can be complex, especially in pediatric patients. In this context, combining AD with respiratory biofeedback emerges as a potential tool to enhance learning and improve the efficiency of the technique. While its application in respiratory physiotherapy remains limited, previous studies in other clinical fields have shown its potential as a motor training tool, and one pilot study in CF suggests improved respiratory awareness and therapeutic adherence. Objectives: The main objective is to assess the effectiveness of AD combined with respiratory biofeedback in secretion mobilization in pediatric patients. Secondary objectives include analyzing the amount of secretions expectorated during the sessions, the effects on oxygen saturation (SpO₂), respiratory rate (RR), and patient preference regarding the technique used. Methodology: A randomized, open-label, prospective crossover clinical trial will be conducted. Twenty pediatric patients diagnosed with CF and followed at Sant Joan de Déu Hospital will participate. Each participant will undergo both interventions over a three-week period (AD with and without biofeedback), divided into two phases separated by a nine-day washout period. The primary variable will be the amount of sputum mobilized, measured by weight. Data on SpO₂, RR, and subjective post-intervention evaluations will also be collected. Both the application of the techniques and data collection will be carried out by the same physiotherapist, which implies that the study will be conducted without blinding.